Les Corts d'Aragó han aprovat aquest dimecres l'anomenada llei de llengües, que reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat i el dret dels ciutadans de les zones on es parla castellà, aragonès o català a adreçar-se a l'administració en la seva llengua, a més de garantir-ne l'ensenyament.

La llei d'ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies, tanmateix, deixa clar que el castellà és l'única llengua oficial d'Aragó i relega el català i l'aragonès a llengües "pròpies, originals i històriques" que, dins d'aquesta definició, "han de ser conservades".

En contra de la llei han votat el PP, el Partit Aragonès (PAR) –soci de govern– i IU –que ha argumentat que la llei es quedava curta– i a favor el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquesta llei entrarà en vigor un mes després de la seva publicació.

Durant el debat parlamentari, el socialista Carlos Álvarez ha defensat la creació de dues acadèmies lingüístiques, de català i d'aragonès, i ha subratllat que "científicament" està comprovat que les parles locals de la Franja formen part del català, "la paraula maleïda".

El portaveu de Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Bernal, ha assenyalat que CHA podia impedir l'aprovació de la llei o tractar de millorar la proposició de llei, cosa que ha optat per fer. Segons Bernal, el que defineix l'oficialitat d'una llengua és el reconeixement a tots els ciutadans del seu dret a comunicar-se amb les Administracions públiques en la llengua que trii, la qual cosa sí quereconeix aquesta llei –tot i que només allà on es parla–. Així, el català i l'aragonès podran ser utilitzats a les Administracions locals, s'impartiran classes en els centres educatius amb alumnes parlants d'ambdues llengües i es promocionarà la història i la cultura.

El PP, en contra
El popular Miguel Navarro ha criticat de nou la llei i ha proclamat que "la majoria dels aragonesos poden pensar que no els afecta gens", la qual cosa no és certa, ja que "de forma encoberta" la llei estableix que "com una taca d'oli" s'estengui "l'ús del català a Aragó".

Navarro ha recordat que el PSOE va intentar negociar, sense resultat, la proposició de llei amb el PAR i, en no aconseguir-ho, va caure "en braços" de CHA. El portaveu del PP ha asseverat que la iniciativa no acontenta "ningú" i ha opinat que és "un fracàs" el fet que "una llei tan transcendental" sigui aprovada sense consens. Navarro ha augurat a aquesta llei una vida de 18 mesos, el temps que queda fins al final de la legislatura.

Miguel Navarro ha negat que l'aragonès i el català siguin llengües pròpies, originals i històriques d'Aragó i ha opinat que "estem traspassant la línia vermella de l'Estatut", que mana al Parlament la regulació de la protecció de les "llengües i modalitats" d'Aragó sense esmentar-les expressament. El diputat del PP ha dit que l'existència de zones de recepció de parlants d'aragonès i català és "un invent".