180. La solució és el porc: Menjar força productes del porc, fer festes del porc, botifarrades, substituir gats i gossos per porquets de companyia, passejar els porquets pels carrers, les places, els camins i les muntanyes. Vestir i calçar-se amb pell de porc, regalar porquets de companyia. Fer retrats, escultures, dibuixos i representacions de porcs, posar nom als porcs i porques, escriure sobre el porc, banyar els porquets als rius, llacs i mars. Fer concursos de bellesa per porcs i porques. Perruqueria, vestits i calçats pels porquets de companyia. Explicar contes, fer representacions entorn del porc. I, si el porc és catòlic o musulmà, posar-li alguna peça que ho anunciï de forma ostentosa. No sé si hi ha gent tant intolerant que no pot viure en una escala on hi hagi veïnatge que tingui porquetes i porquets de companyia que passin per l'escala quan van a passejar. A Vic potser fóra un bon lloc per fer-ne la prova...

179. Quina ximpleria! Un minaret simplement és una torre adjunta a una mesquita. Pot tenir l'estil arquitectònic que es vulgui, amb teulada de pissarra si es vol. Si el problema fora conservar el paisatge tradicional, simplement s'hauria establert que els minarets (i es suposa que les altres edificacions) haurien de mantenir l'estil arquitectònic predominant.

178. per a democracia (177). Senzillament brillant. No se qui ets, pero tens el cap molt ben moblat.

177. És cert que els minarets són en part una forma de voler normalitzar l'Islam a Occident, de forma visual, afirmant la seva presència. A qualsevol lloc del món els minarets, i de vegades els campanars també, són una forma poc subtil d'ocupació del territori. Poc subtil en la mesura que de vegades s'acompanya de mesures progressivament més intrusives i coactives, començant per la megafonia de crides a la pregària o de cançons beates, i acabant per la manipulació de la comunitat des dels temples (o des dels microfons, o des de pamflets). Tot i això, el més greu no és l'erecció d'un minaret o d'un campanar, ni el seu gust arquitectònic, sinó el caracter sectari del que es predica. Moltes comunitats o sectors musulmans i crsitians són perfectament sectaris, en el ple sentit de la paraula. Molts grups actuen com a vertaderes sectes destructives, de vegades des del propi cor de les institucions: com fa l'Opus Dei des del Vaticà, d'ençà que l'anterior papa va cometre l'error històric de convertir-lo en prelatura personal, permetent-los d'ordenar sacerdots, etc. L'Opus Dei és, junt amb els fonamentalistes islàmics, la secta destructiva més perillosa que existeix, perquè no només s'aprofita de la gent que capta sinó que busca conquerir el poder i canviar la societat des del poder. Però no conquereix el poder a les urnes, presentant els seu programa delirant, sinó amb tràfic d'influències: situant la gent que capta als llocs de responsabilitat, des d'on es continua expandint. És una organització perversa i corrupta, que capta i situa en llocs de responsabilitat els pitjors individus, igualment perversos i corruptes. És una màfia que destrueix molts dels propis membres i també la gent que li fa nosa o se li atravessa. En el millor dels casos discriminen la gent en favor dels seus membres, i en el pitjor miren de destruir persones o grups. El fonamentalisme islàmic també és sectari i de vegades ho és l'islamisme a seques, en la mesura que l'Alcorà i la Sharia no són simples textos religiosos i codis espirituals (si és que té sentit parlar de codi espiritual!) sinó que conformen una cultura intolerant. Per a la majoria de musulmans és normal, no els molesta, que s'expulsin els altres cultes religiosos de diferents maneres (no deixant construir temples, ni predicar, o discriminant els "infidels"). La cosa sovint acaba derivant en violència física allà on els musulmans esdevenen majoritaris. Per tant, cal tenir ben present que certes religions o grups religiosos no són purament espirituals, sinó que vehiculen molt més que una forma de culte. En bona part de la població musulmana que viu a Europa, el nivell educatiu és baix i el que es transmet culturalment al voltant de la identitat musulmana -perquè aquesta religió constitueix una identitat, molt més que les diferents confessions cristianes- són sovint idees contràries a la llibertat. Ja sigui la llibertat de la dona o dels individus en general, ja siguin praticants o no de l'Islam. Compte amb això. Seria un error acollir la implantació de mesquites (i de tants altres imams) com el simple lloc de pregària que haurien de ser. Són quelcom més. S'han de permetre i regular sense perdre de vista que des d'aquests llocs els predicadors no fan altra cosa que combatre la integració del fidels en la societat on viuen. No té sentit en nom de l'integració facilitar tribunes i donar visibilitat a persones i grups que lluiten contra la integració. Qualsevol que hagi viscut l'etapa anterior i posterior a l'arribada d'un imam en una comunitat musulmana és testimoni dels canvis que es comencen a imposar. Faig servir la paraula "imposar" expressament. Es promou una mena de competició entre els homes (i dones) a veure qui és més respectuós i decent dins de l'Islam, i la cosa sovint es resol a garrotades (generalment domèstiques). Famílies on no s'utilitzava vel el comencen a usar, nenes que abans feien esport amb les altres deixen de fer-lo, etc. A tot això s'uneix el panislamisme que també s'instil·la des de les mesquites, en la seva component més política que religiosa. L'Islam és un tot i qualsevol "bon musulmà" té l'obligació de donar suport incondicional a qualsevol país o govern del món on imperi o es proclami aquesta religió, davant de qualsevol país o govern del món "infidel". D'aquesta manera la comunitat musulmana acaba sovint donant suport a consignes o liders estrangers que no són precisament pacifistes. No serveix de res que els acadèmics especialistes en l'Islam ens diguin que aquesta religió i cultures associades no tenen la intolerància etc com a elements consubstancials. El que cal tenir en compte és que en la pràctica, la religió musulmana està experimentant una evolució global consistent en polaritzar el món, agafant força per oposició al món "infidel" (sotmès a les desviacions impures i satàniques que emanen d'Occident i dels EUA especialment). Cap altra religió mundial té aquesta característica. Ni tan sols la secta de l'Opus Dei pot somiar amb agafar força, créixer i polaritzar políticament cap país i menys encara el món d'aquesta manera. L'Església catòlica castellana i l'Opus Dei contribueixen a polaritzar la política espanyola, però només en equip amb altres poders fàctics, no en solitari. Sigui com sigui, la decisió dels suïssos no es pot considerar greu a partir del moment que l'han presa els ciutadans democràticament. Poden canviar de criteri més endavant. Es pot considerar més o menys encertada la decisió però expressa alguna cosa més que simples prejudicis. Carregar contra els suïssos per la seva decisió políticament incorrecta si que seria una demostració de prejudicis. L'essencial és que tenen llibertat per a decidir i per a equivocar-se (si és que ho han fet, que no ho sé). Algun dia els musulmans potser siguin majoria a Suïssa i decideixin en referèndum substituir la creu de la seva bandera per una lluna creixent. I què?

176. Jordi Cañameres i Gaya (158). He llegit el teu comentari i no estic en condicions de rebatre cap ni una de les teves argumentacions. Pero segur que totes deuen ser veritat perque, estic totalment d'acord amb l'ultima: "i la sublevació de l'exèrcit d'Àfrica el 1936, encapçalada per un tal Francisco Franco, que diuen que no era magrebí". Ja li deien "El Africano" i les seves aspiracions no anaven mes enlla d'arrivar a ser "Alto Comisario General del Protectorado de Marruecos".

175. Que trist veure que mentre el racisme, la xenofòbia i l'homofòbia encara continuen però s'intenten mitigar l'islamofòbia campa sense cap problema a través de comentaris sobre un text que no és d'amor precisament cap els germans musulmans. Abans els jueus, ara els musulmans ...

174. No sé si hi ha gent tant intolerant que no pot viure en una escala on hi hagi veïnatge que tingui porquetes i porquets de companyia que passin per l'escala quan van a passejar. A Vic potser fóra un bon lloc per fer-ne la prova...

173. Aquesta gent ve aqui perque el nostre sistema de convivencia es adient.Als seus països no funcionen ni el sistema social, ni el legal, ni el laboral ni res de res, aixó queda plenament demostrat.En canvi no volen adaptar les nostres costums i volen continuar amb les seves.Aixó s'enten??

172. Empar, t'estimo. Ets una crack.

171. trobar-se amb un subministrador de dama 5 anys després camí cap al tren. -quan de temps M. -cullera, com va? -i a tu? -per on rondes? -per les afores de la model. que et passi merda algú més jove que tu 14-10