No dubtin que avui els representants de l’espanyolisme tou o dur intentaran atacar les consultes ridiculitzant la participació. És allò que quan el savi assenyala el cel, l’enze mira la punta del dit. No cal perdre-hi gaire temps. La premsa internacional ens observa amb més objectivitat.

No hi ha cap territori de l’Occident democràtic que hagi fet un gest secessionista tan massiu com el que va fer Catalunya ahir i d’una forma democràtica tan impecable. Portar 200.000 persones a les urnes, equivalents a un de cada tres votants del cens, en defensa de la independència canviaria els paràmetres polítics de qualsevol país. En una societat estable i sense especials convulsions com és la catalana, és el fet més excepcional des de la Transició.

No hi ha cap altre segment polític a Catalunya a hores d’ara capaç de mobilitzar tant la gent. El catalanisme torna a ser el motor polític d’aquest país, quan la resta de moviments polítics estan decebuts. Això tindrà una gran repercussió en les pròximes eleccions catalanes. S’encararan amb l’eix nacional com a base.

Ja poden estar els partits estatals mirant la punta del dit, perdent el món de vista. Ja s’ho trobaran. Espanya perd el tren. No s’adonen que a tots els països existeix una majoria silenciosa. Però que aquesta finalment sempre va a remolc.