78. Sr.Heribert Barrera: «... coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures»(Jn 8,31-42) Dieu, si us plau, que és catalanisme a les joves generacions i als nou vinguts a Catalunya i el catalanisme acabarà triomfant.

77. La premsa internacional una vegada més ha focalitzat part de la seva atenció a les consultes independentistes. Si el 13 de setembre, quan el referèndum no vinculant va tenir lloc a Arenys de Munt (Maresme) ja va tenir el seu espai a un bon nombre de rotatius europeus, i la preparació d'aquesta primera onada també ha tingut un seguiment prou digne, la votació d'ahir a 166 municipis del Principat no podia ser menys. Mitjans d'arreu d'Europa han dedicat reportatges a aquesta iniciativa ciutadana així com també han enviat corresponsals a seguir atentament la jornada històrica d'ahir. Entre els mitjans britànics hi trobem la BBC amb un seguiment exhaustiu, rigorós i ampli. De fet, dissabte ja va penjar al seu web un vídeo sobre les consultes. 'Spain's Catalonia region in symbolic independence vote' dóna nom a l'article i el vídeo que la BBC ha creat sobre les consultes d'ahir. En l'audiovisual, de més d'un minut i mig de durada, s'hi pot veure gent votant en diferents llocs d'Osona i s'hi explica que la consulta no és oficial però que, en declaracions d'una osonenca, "és el somni de molts catalans des de feia molts anys". A més a més, el vídeo contextualitza el moment en què se celebra aquesta consulta i explica com el poble català està pendent de la sentència del TC en referència a la constitucionalitat de l'Estatut d'Autonomia. Els catalans han votat "frustrats pel que diuen que han estat 300 anys de dominació i espoliació econòmica per part d'Espanya". Així ho explica el Financial Times al mateix article on remarca que, a pesar que els vots no són constitucionals, la participació demostra "el ressorgiment dels sentiments nacionalistes catalans". Al text també fa referència a la sentència del TC. Sense deixar la parla anglesa, però traslladant-nos al continent americà, hi trobem que l'ABC News publica la peça del Financial Times i el The New York Times recull la nota de l'Associated Press (AP) titulada 'Catalan villages vote for independence' . En aquest article s'hi exposa que ja s'esperava la majoria del 'SÍ' i destaca amb rigor que Catalunya, juntament amb el País Basc, va ser el paradigma de regió oprimida durant el règim franquista perquè es va "convertir en crim parlar la seva llengua regional". Pel que fa als mitjans francesos, Le Monde un dia més parla de les consultes catalanes. 'Le oui ‘informel' des Catalans à l'indépendence' informa que el govern socialista està preocupat per l'expansió del fenomen i considera que aquest és fruit d'una doble decepció: d'una banda per la relació amb Madrid i, de l'altra, pel govern tripartit català i les seves constants tensions internes. A més a més també esmenta la ja famosa sentència del TC sobre l'Estatut i, segons l'enviat especial del rotatiu, Jean-Jacques Bozonnet, el fenomen dels referèndums obligarà a tots els partits catalans a clarificar la seva postura sobre la independència. Per la seva part, Le Figaro ha explicat que aquest referèndum, malgrat no tenir un valor legal i minimitzat pel poder central, amenaça d'encetar un debat sobre les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol i s'ha d'interpretar com una alerta seriosa per al govern espanyol. El diari Libération reprodueix la crònica de l'agència France Presse (FP) i titlla el resultat de les consultes de simbòlic. Mitjans del País Basc, així com alguns polítics nacionalistes, també han estat alerta del desenvolupament del referèndum sobre la independència. El diari Gara titula ‘Gran satisfación de los promotores por el 30% de la participación' i considera que el suport al ‘Sí' ha suposat, per a molts municipis, una alenada a la independència. Repassa les dades de les grans ciutats i recull declaracions de diverses personalitats implicades en la consulta. El resultat, és doncs, un reportatge detallat de la celebració del referèndum. Per la seva part, EITB titula el seu article ‘El 'si' arrasa en Cataluña, pero la participación no llega al 30%' i centra les seves dades bàsicament en els municipis coberts per la Coordinadora Nacional. Aquesta llista de mitjans, però, no és la total ni la definitiva. Ahir mitjans alemanys, italians i noruecs, entre d'altres, també estaven alerta de què passava a diferents punts del Principiat, sobretot a Vic i a la comarca d'Osona. És evident, doncs, que els esforços del govern espanyol de minimitzar la importància d'aquesta primera onada de consultes independentistes no ha fet efecte a mitjans de comunicació d'arreu del món. I és que el ressò que aquests han fet sobre les consultes avala, o si més no, encoratja en el que podria ser un dels primers passos cap a la independència.

76. Els espanyolistes d'aquestes pàgines només insulten o amenacen. Ignorem-los. Per esser independents haurem de parlar amb espanyols intel.ligents: ejs altres faràn soroll uns quants dies. Després tots muts i en filera cap a casa a fer bullir l'olla del seu odi i ressentiment. No valen la pena.

75. Al poble d'Albert Boadella arrasa el 'sí' a la independència. 219 vots favorables per només dos en contra. A Jafre (Baix Empordà) hi va votar el 62,7% del cens a la consulta sobiranista del passat diumenge. Aquest municipi gironí és on resideix l'autor i director teatral Albert Boadella, encara que alterna les seves estades al poble amb Madrid. Dels 362 veïns convocats hi van dipositar el seu vot 227 persones. D'aquestes, 219 van fer-ho pel sí, per la independència de Catalunya, mentre que hi va haver dos vots contraris a aquesta opció, cinc en blanc i un de nul. Durant el dia de la votació, a Boadella no se'l va veure per Jafre.

74. Fa una trentena d'anys, quan jo era secretari general d'ERC, un amic del PSC (aleshores influent, ara retirat de la política activa), en conversa de cafè i a títol purament personal, intentava de convèncer-me que el que convenia a Catalunya era que els nostres respectius partits reprenguessin l'aliança estable que l'Esquerra i la Unió Socialista havien mantingut des de la fundació de l'Esquerra el 1931 fins a la dissolució de la Unió Socialista el 1936. Com que la relació de forces s'havia totalment invertit, en la nova aliança -afegia- s'haurien també d'invertir els termes i l'Esquerra hauria de resignar-se al paper de satèl·lit que en els anys de la República la Unió Socialista havia acceptat. El meu amic només veia avantatges en un tal acord: es barrava el pas al centredreta, es posaven a ratlla els comunistes i, sobretot, s'aconseguia que la declinació del catalanisme, que ell veia ineluctable, es produís sense traumes. El meu amic, en efecte, creia que el catalanisme ja no tenia futur. No ho lamentava, i davant meu almenys, no se n'alegrava. Simplement ho constatava. Des del seu punt de vista el franquisme, en aquest aspecte, havia triomfat de manera irreversible i l'evolució del món no feia sinó consolidar el seu triomf. Era només qüestió d'unes quantes generacions perquè Catalunya esdevingués una segona Occitània i l'últim reducte del català fossin quatre poetes floralescos. Els polítics responsables havíem d'assumir aquesta realitat i encarrilar les coses perquè aquest final fos el menys dolorós possible. El nostre darrer deure envers el catalanisme havia de ser assegurar-li una bona mort, és a dir, ajudar-lo en l'eutanàsia. Els meus companys de l'Esquerra d'aleshores, i jo mateix, no ens avinguérem a aquests plantejaments. Vèiem el catalanisme malparat, però no ferit de mort. Teníem fe en Catalunya i confiàvem que una jove joventut, no contaminada pel franquisme, redreçaria la situació. Com que érem conscients de la nostra feblesa, hauríem acceptat col·laborar estretament amb el PSC des d'una posició subordinada, si el PSC hagués estat un partit independent, com ho fou la Unió Socialista. Però vèiem que el PSC era poc més que un fragment del PSOE i sabíem que el PSOE, encara que amb més suavitat que la dreta, continuaria fent seu l'assimilisme espanyol. Per tant ERC va seguir la seva via de fidelitat al pensament de Macià, que havia estat el capdavanter dels seus fundadors, i això segurament va permetre que el partit lentament recuperés força i esdevingués la peça clau que és avui. Han passat trenta anys des de la conversa que ara evoco. I bé, humilment haig de reconèixer que el meu amic socialista veia les coses més clares que jo, perquè finalment és ell qui ha triomfat. ERC, a canvi de poder administratiu, que permet resoldre problemes personals de tot tipus, ha acceptat joiosa la satel·lització que aleshores refusàrem. I el futur del catalanisme és més negre que mai. Sense projecte nacional, la nova immigració només pot fer que aombrar-lo. De tots costats l'eutanàsia ja s'ha posat en marxa. Convergència, impacient de tornar al poder, es deixà enganyar pel tarannà de Zapatero i, quan el Parlament encara era a temps de retirar la proposta d'Estatut, n'acceptà una versió emasculada que l'Esquerra es va quedar sola a rebutjar. De moment no veiem venir ni més diners ni les indispensables infraestructures i Iberia i la Renfe segueixen ignorant-nos. Com que no convenia a Zapatero, que prou feina té amb ETA, s'ha decidit de no recórrer la llei espanyola de dependència, malgrat el parer unànime del Consell Consultiu. Amb més solemnitat que mai s'ha acceptat, doncs, de renunciar a una de les poques competències que quedaven ben especificades. I el president Montilla i els seus consellers, rebutjant enfrontaments, evitant fer soroll i ponderant la discreció, van fent revisionisme nacional, és a dir, van administrant els calmants necessaris al procés d'eutanàsia. ERC, per la seva banda, n'elabora els principis teòrics: despolitització de la llengua i substitució del catalanisme titllat d'identitari pel "catalanisme social", una invenció aplicable sense límits geogràfics que prescindeix del fet diferencial, que era la base mateixa del catalanisme de sempre. Reconec que fa trenta anys no vaig saber adonar-me de quin costat bufava el vent. Però sóc massa vell per canviar d'idees i durant el poc temps que em queda de vida continuaré fent meva la divisa d'aquell tenaç lluitador contra els espanyols que fou Guillem el Taciturn: no cal esperar per emprendre, ni reeixir per perseverar. I mala sort si al final jo no puc fer altra cosa que portar un ciri a un altar llunyà, que vaig veure a Praga fa seixanta anys, consagrat a l'apòstol Judes Tadeu, el patró de les causes perdudes. Heribert Barrera, Expresident del Parlament de Catalunya i d'ERC

73. Jo voldria demanar als independentistes que no caiguen en provocacions, que no responguin a insults. I sobretot que no siguin mai els qui comencin insultant. Nosaltres els catalans tenim una trajectoria cívica , de pensament, reflexió, diàleg, treball etcétera i hem de demostrar la nostra categoria humana comportant-nos amb elegància.Sí? Sí.

72. Si la consulta fos legal i vinculant, el resultat seria... FRACÀS ABSOLUT, GUANYA ESPANYA, no li donem més voltes.

71. Al poble d'Albert Boadella arrasa el 'sí' a la independència. 219 vots favorables per només dos en contra. A Jafre (Baix Empordà) hi va votar el 62,7% del cens a la consulta sobiranista del passat diumenge. Aquest municipi gironí és on resideix l'autor i director teatral Albert Boadella, encara que alterna les seves estades al poble amb Madrid. Dels 362 veïns convocats hi van dipositar el seu vot 227 persones. D'aquestes, 219 van fer-ho pel sí, per la independència de Catalunya, mentre que hi va haver dos vots contraris a aquesta opció, cinc en blanc i un de nul. Durant el dia de la votació, a Boadella no se'l va veure per Jafre.

69. Els espanyolistes d'aquestes pàgines només insulten o amenacen. Ignorem-los. Per esser independents haurem de parlar amb espanyols intel.ligents: ejs altres faràn soroll uns quants dies. Després tots muts i en filera cap a casa a fer bullir l'olla del seu odi i ressentiment. No valen la pena.