El model televisiu digital és “insostenible” tal com està plantejat en l’actualitat perquè el procés del canvi analògic al digital s’ha fet erròniament, preservant més la quantitat de llicències que la qualitat dels continguts que les hauran de nodrir. El problema que generarà en l’escenari audiovisual, immers en un procés de canvi de gran abast, el van posar de manifest ahir els participants en la tercera edició de la jornada NEXT, que es va centrar en els nous models de gestió de l’audiovisual.

Manuel Campo Vidal, president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la TV, i l’empresari Joan Majó van identificar la proliferació de llicències com un element de risc per al sistema “fins al punt que pot arribar a esquerdar-lo”, va concretar Campo Vidal. I més encara quan el procés es dóna en paral·lel amb la restricció de capacitat de recursos. “S’ha multiplicat de forma irresponsable la capacitat d’emissió –va dir Majó–, que s’ha banalitzat quan la manca de finançament provinent de la publicitat o de les administracions està determinant el futur del sector”. Per tant, al seu parer, “l’ajust s’ha de fer disminuint clarament la qualitat de la producció”.

Per l’exdirector general de la CCRTV, arribats a aquest punt “caldrà replantejar-se la missió dels canals públics i els governs ho faran basant-se en la relació qualitat/cost perquè els recursos són migrats i definint quins han de ser els seus continguts i com han d’arribar als consumidors”.

“Tenim un model que ha aconseguit la convivència entre la televisió pública i la privada –va afegir Campo Vidal– que s’hauria de preservar, s’hauria de tenir cura més de la pública perquè va a Europa i la televisió va néixer pública”.

Pel que fa a les perspectives, Joan Majó va mantenir que els televisors i els canals o cadenes de televisió (tal com ara els coneixem) desapareixeran: “A partir del moment en què s’ha introduït el consum asimètric de televisió, la freqüència i la graella han perdut significació perquè l’espectador el que fa és veure allò que vol i tant li fa qui li proporciona i per quina plataforma”.

Per tant, si el paper que juguen les cadenes-empreses deixa de ser l’actual, el rol dels productors canviarà. “Les productores amb drets d’emissió tindran cada vegada més la temptació de difondre directament, vegeu el cas de GolTV, i aquest és un procés accelerat que encara debilitarà més el poder de les cadenes”, va exposar Majó.
En aquest sentit, el director de l’International Institute for Televisions Leadership, Doug Macnamara, va defensar la coooperació: “Els productors de contingut no es poden mantenir independents per generar la creativitat que demana l’audiència, ni tampoc oferir la innovació i la tecnologia en diverses plataformes”.