El Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya i Fedicine, federació que aplega i representa les majors i alguns distribuïdors independents, presenten avui el projecte de creació de la Xarxa de Cinemes en Català. “Exhibidors i distribuïdors s’uneixen, per primera vegada, per oferir una alternativa a l’exigència de quotes i impostos previstos a l’avantprojecte de llei del cinema”, avança la convocatòria de premsa.

Des del departament de Cultura de la Generalitat no han esperat que es faci públic el projecte per respondre. Han revelat una proposta presentada l’estiu del 2008 en privat a Fedicine i a cada una de les majors, que plantejava mesures de foment de l’assistència al cinema en general (Catalunya va perdre un 21,8% d’espectadors entre el 2002 i el 2007) i de l’exhibició en llengua catalana. L’octubre del 2008 van rebre una negativa a aquesta proposta, qualificada des de Cultura d’“immillorable”: preveia la inversió de vuit milions d’euros en quatre anys i la Generalitat assumia íntegrament els costos derivats del doblatge en català.

Des de la Generalitat s’argumenta que s’ha legislat perquè no hi ha hagut cap altra alternativa, i que ara que la llei és a punt de tenir el vistiplau del govern (es preveu que el mes que ve) i d’entrar al Parlament per ser aprovada, previsiblement, al juliol, es dóna a conèixer aquesta proposta alternativa, que ja va ser presentada fa dos mesos a Cultura. Les mateixes fonts del departament diuen que el projecte que van rebre era d’una xarxa d’unes 50 sales que projectarien cinema en català, i que la Generalitat pagaria la diferència de taquilla respecta a quan s’hi projectava en castellà. Cultura va considerar-la molt allunyada de la paritat d’exhibició en català i castellà que pretén la llei: 50 sales de les 745 que hi ha a Catalunya representa un 6,7%.

Pilar Sierra, gerent del Gremi d’Exhibidors, no va voler avançar ahir a l’AVUI quants cinemes inclouria la Xarxa de Cinemes de Catalunya (ho explicaran avui) ni va voler confirmar si aquesta proposta ja s’havia presentat abans a la Generalitat. Només va puntualitzar que “és una iniciativa nostra” [del Gremi d’Empresaris de Catalunya, que representa el 81% de la quota de mercat], i que “Fedicine ens ha recolzat després; hem generat la idea, però no la podíem tirar endavant sols”. Pilar Sierra afirma que “sempre hem manifestat la nostra voluntat de col·laborar i estem col·laborant des de fa temps amb la Generalitat en el doblatge al català, però no estem d’acord amb el sistema de quotes”. També va deixar una porta oberta a la negociació: “S’ha d’arribar a acords graduals, no pot ser tot blanc o negre, cal negociar”.

Des de Cultura, però, s’afirma que l’article 18 de la nova llei, el que fa referència al famós 50% de projeccions en català, no està subjecte a negociació, i només estan disposats a parlar de possibles ajuts en cas que es demostri que l’aplicació de la llei generi un lucre cessant (pèrdua de beneficis). Acusen les majors de rebutjar sistemàticament les ofertes de mesures de foment i, ara que s’han vist obligats a legislar, defensen aquesta via en una maniobra mediàtica.