‘Invictus’
‘Invictus’
No he vist encara Invictus, la pel·lícula de Clint Eastwood a partir del llibre de John Carlin El factor humà. Però havent llegit el llibre, vist el tràiler i sabent-ne el repartiment, ja estic segur de dues coses. Una, que ploraré com una Magdalena quan vagi al cinema (de fet ja vaig plorar llegint el llibre). L’altra, que és del tot recomanable anar-la a veure. Primer, per la història que explica. Segon, per com l’explica, per poc que segueixi l’estratègia narrativa del llibre. Tercer, per les coses que ajuda a entendre.
Política
A través d’un partit de rugbi, la final de la Copa del Món entre Sud-àfrica i Nova Zelanda, entenem el disseny de reconciliació que va dibuixar Nelson Mandela i que va permetre sortir de l’apartheid sense entrar en una guerra civil que en alguns moments semblava inevitable. Una estratègia de creació d’un nou patriotisme sud-africà que pogués integrar tots els seus ciutadans i del qual ningú no se sentís exclòs. Però a través d’aquesta peripècia política concreta, tenim un model de polítiques de transició pacífica, de superació de les cotilles que de vegades semblen insalvables de la història. De fins a quin punt la voluntat pot superar els conflictes que semblen condemnats a eternitzar-se.
Esports
Però la pel·lícula, i el llibre, són eficaços perquè parlen d’història i de política des de les emocions i els sentiments. Llavors, no és estrany que hagin escollit un esdeveniment esportiu per explicar-ho. La nostra època no s’entén sense el pes que hi té l’esport, que és una de les grans reserves d’emoció, d’èpica i de sentiment col·lectiu. Per bé i per mal. Gràcies a l’aportació de l’esport, una història d’estratègia política, de transició fonamentada en la reconciliació, de creació d’una nova consciència nacional damunt de bases noves, esdevé una faula eterna i emocionant sobre el perdó. Sobre la força del perdó.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

4 opinions
04.
Sí, sí, els escanyols ja els perdonem, ja, el que no fem és confiar en que n'aprenguin, per això millor marxem. I pel Barça i en Joan Laporta, el Barça ja podrà fer d'eina aglutinadora d'emoció, d'èpica i de sentiment col.lectiu, i des d'una posició gens ambigua i ben concreta: la de la independència de Catalunya. Gràcies, Laporta.
03.
completament d'acord, una gran novela que vaig llegir fa un o dos anys.
02.
Vicenç l'enhorabona pel Premi Ramon Llull.
01.
Exacte, Vicenç, l'has dit molt bé: quin gust si al nostre país algun dia podriem assolir el mateix. Que els catalans siguem com a volem, i els espanyols no es sentin pas exclosos. O al contrari, és a dir, que a Madrid ens respectin. Però en Nelson Mandela és tot un exemple de perdó i bondat: després de 27 anys a la presó, va saber fer evol.lucionar el seu país i fer-ho el que és ara.