Avui està previst que 72 cinemes de Catalunya tanquin en protesta per la nova Llei del Cine que va aprovar el govern i que actualment està tramitant-se al Parlament. És una convocatòria del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya amb l’objectiu de pressionar les institucions i els partits per evitar que el català assoleixi un cert grau de normalització en un sector on actualment només representa el 3% de l’oferta. La llei preveu corregir aquesta anomalia establint que el 50% de les pel·lícules que s’exhibeixin als cinemes de Catalunya estiguin doblades al català o subtitulades en català.

Aquesta exigència és rebutjada pels exhibidors amb l’excusa que provocarà una crisi al sector, perquè suposadament es produiria un descens de la recaptació de taquilla. Es tracta d’una previsió apocalíptica que no té cap fonament empíric. I no solament això: tal i com publica avui aquest diari, un estudi encarregat pel mateix Gremi d’Empresaris a la Universitat Pompeu Fabra analitza el possible impacte econòmic de l’aplicació de la llei, i un dels escenaris que té en compta, el més optimista, preveu un increment d’ingressos de més de 4 milions d’euros. Es tracta d’un estudi fet pel prestigiós catedràtic d’economia financera Oriol Amat, que, com a mínim, obre dubtes sobre els motius que addueixen els convocants de la protesta d’avui. El mateix treball revela el resultat d’una enquesta en què es pregunta als espectadors si anirien al cinema en el cas que els interessés una pel·lícula i només hi hagués la versió catalana. El 88% respon que sí.

Amb aquestes dades, la protesta d’avui no té cap sentit, perquè no es pot assegurar que el doblatge al català representi cap perjudici econòmic i en canvi està demostrat que l’opinió pública catalana és majoritàriament favorable a incrementar l’oferta de cinema en la llengua pròpia del país. La resposta de les institucions i els partits al tancament de cinemes ha de ser renovar l’oferta de diàleg al sector, però sota la premissa que cal corregir la desigualtat actual i avançar cap a la paritat lingüística, tal com proposa la llei. Es poden pactar els ritmes, però no l’objectiu, perquè els espectadors catalans tenim dret a veure cinema en la nostra llengua.