Tot i l’escepticisme davant les possibilitats que la llei electoral tiri endavant –o potser per això– els grups parlamentaris comencen a posar damunt la taula els seus models. El PSC es va presentar ahir a la ponència parlamentària amb una proposta articulada de repartiment d’escons a partir d’una circumscripció única a tot Catalunya –ara hi ha quatre circumscripcions provincials– i amb una segona urna que permetria l’elecció directa de diputats, que es distribuirien en 64 districtes electorals. Gairebé una trentena d’aquests districtes es concentrarien a Barcelona i l’àrea metropolitana. CiU no va poder assistir a la reunió perquè el seu representant, Josep Maria Pelegrí, es va trobar afectat pels problemes derivats del temporal, per la qual cosa la proposta no es va debatre.

El rovell de l’ou de la llei electoral és la forma com es distribueixen els escons. El model que s’aplica actualment atorga un pes important al territori a l’hora de repartir els diputats. Això comporta que aconseguir un representant a la circumscripció de Barcelona requereix més vots que a qualsevol de les altres tres circumscripcions.

Aquest fet hauria de garantir que s’escolti a la cambra la veu de totes les comarques encara que comptin amb menys població. El problema arriba, però, davant la constatació que a Catalunya hi ha una presència irregular dels partits al territori. PSC, ICV, PP i Ciutadans concentren la seva força principal a l’àrea metropolitana de Barcelona, mentre que CiU i ERC tenen un important pes comarcal.

Per tant, l’aplicació d’un model o altre afecta el resultat final. És a dir, que amb els mateixos vots un partit pot aconseguir més o menys escons si el que prima és el criteri de població o si es té també en compte el territori.

Una persona, un vot
La proposta del PSC es basa en un sistema proporcional pur, és a dir, una persona un vot, i planteja una doble urna per afavorir la presència del territori. Amb una papereta es votaria la llista d’una formació política que es presentaria a partir d’una circumscripció única a tot Catalunya. La segona urna serviria perquè cada districte electoral escollís el seu diputat.

Es crearien 64 districtes electorals: 36 coincidirien amb comarques, 18 –essencialment del cinturó– amb partits judicials, mentre que cada un dels districtes de Barcelona comptaria amb un representant. Per tant, el Barcelonès sumaria 13 diputats; el Baix Llobregat 7; el Vallès, 6, i 2 el Maresme.

Tant ICV com el PP i Ciutadans –les formacions més beneficiades pel model– van acollir favorablement la proposta, mentre que ERC es va remetre al model de la comissió d’experts. Però amb un matís: Esquerra aposta per les set circumscripcions que apunten els experts però amb 3 diputats preassignats en comptes de dos, cosa que no agrada gens al PSC.

CiU no era present a la ponència però les seves diferències amb la proposta socialista són conegudes. La federació planteja una doble urna: una per vegueria, per votar la llista de cada partit, i la segona per comarca –i per districte en el cas de Barcelona– per a l’elecció directa del diputat. Les diferències segueixen, doncs, intactes.