El seu nou llibre, El día después de la crisis, acaba de sortir a la venda. Robert Tornabell, exdegà d'Esade, examina la recessió financera i econòmica que flagel·la el món i detalla les claus de la sortida.

Ha dit que els mercats financers han guanyat una batalla, però no la guerra.
El 15 de setembre del 2008 el sistema financer va estar al caire del precipici per la fallida de Lehman Brothers. Tots esperàvem que el govern nord-americà ho evités!

No ho va fer. Va ser encertat?
Tot va estar a punt d'enfonsar-se! Es va desfermar el pànic als EUA, Europa i Àsia i el sistema es va col·lapsar: els mercats interbancaris es van assecar.

I la guerra segueix: no hi ha crèdit.
El sistema financer encara és molt feble. El mercat interbancari no està del tot recuperat: a Europa el Banc Central Europeu (BCE) ha d'actuar com a interbancari i als EUA ho fa la Reserva Federal! I no hi ha un mercat internacional com el que existia abans de la caiguda de Lehman.

Els grans bancs reparteixen beneficis!
El governador del BCE, Jean-Claude Trichet, està preocupat perquè els bancs no estan complint amb la seva obligació: recaptar estalvi per vehicular-lo cap a l'economia productiva.

Què estan fent, doncs?
Fins fa poc el BCE deixava als bancs diners a l'1% d'interès, que aquests intentaven col·locar en deute públic al 3,80%: obtenien guanys amb diners que el BCE els havia deixat per finançar l'economia productiva!

Diu que el mercat interbancari està sec, però fa una setmana Josep Oliu, president del Banc Sabadell, afirmava que el crèdit s'ha normalitzat.
Les entitats tenen liquiditat, però han augmentat les provisions i la prima de risc és més alta: moltes empreses no poden assumir-ne el cost.

No hi ha oli perquè la màquina rutlli!
Per això s'han pres mesures extraordinàries. La Reserva Federal, en veure que els botiguers no podien pagar les nòmines perquè els bancs comercials no feien la seva feina, tot i haver rebut líquid del govern, va decidir deixar diners directament a les empreses: la Fed descompta pagarés d'empresa com un banc comercial!

¿Els bancs no ajuden que aflori la liquiditat que necessita l'economia?
Precisament per això la Taula del Metall de Catalunya va avisar fa poc que no tenien circulant ni per pagar les nòmines. I van reclamar mesures extraordinàries, com ara no pagar l'IVA en casos d'operacions fallides.

S'ha aconseguit?
No. I en aquell acte es va alertar que o aflorava el circulant o haurien de tancar moltes empreses: han tancat. Tot i així, s'ha notat un canvi radical a l'ICO (Institut de Crèdit Oficial) amb l'arribada de Josep Maria Ayala, que està fomentant el finançament d'exportacions: avui no exporta qui no pot vendre a crèdit.

S'ha parlat molt de la pugna entre Main Street (tots els ciutadans) i Wall Street, què és qui ha rebut les ajudes. Això ha passat a Espanya?
Les borses de Madrid i Barcelona no tenen res a veure amb la nord-americana: les caixes no cotitzen a la borsa i tenen la meitat del mercat espanyol! Unes caixes d'estalvis que no han rebut cap ajuda dels bancs.

Si les veuen amb recels!
Perquè són les seves competidores.

Guillem López Casasnovas assegura que el sector bancari vol aprofitar la crisi perquè les caixes perdin força.
I ho estan aconseguint.

Com explica la pressió fusionadora del Banc d'Espanya?
Va sorgir d'una reunió de l'OCDE a París en què el seu secretari general, Ángel Gurría, va assegurar, en presència de la ministra Salgado, que el preocupaven la solvència i la capitalització de les caixes, perquè aquestes no poden emetre accions i col·locar-les a borsa. Gurría va dir que l'única solució eren les fusions: l'endemà el govern espanyol va començar a treballar en el Fons de Reestructuració Bancària (FROB) per impulsar fusions entre les caixes.

Va ser raonable, aquesta reacció?
Va coincidir amb la fallida de Caja Castilla-La Mancha i això va disparar l'alerta del Banc d'Espanya.

Serà útil, el FROB? Vostè ha escrit que és difícil que es resolgui la crisi bancària amb les mesures que ha adoptat l'executiu central.
Aquesta setmana Salgado encara estava negociant l'aprovació del FROB amb la Comissió Europea -que es queixava que no havia rebut la documentació! A Espanya, com que teníem reserves bancàries més altes, no s'ha actuat amb tanta rapidesa.

Emilio Ontiveros diu que el binomi atur-morositat està danyant el sector.
Això ho va dir l'FMI l'abril del 2009! La morositat depèn del PIB, la taxa d'atur i de l'antiguitat del préstec.

El PIB ha caigut, l'atur és alt i els préstecs eren molt recents.
I hi va haver entitats que van arribar a prestar el 110% de la taxació!

De manera que els actius immobiliaris es van convertir en tòxics.
Sí, però no immediatament: les reserves van atenuar l'impacte.

El govern ha actuat tard, però ara tenim pràcticament a punt el FROB.
El FROB, en principi, només s'aplicarà a les caixes.

¿Les fusions de caixes són imprescindibles perquè el sistema sigui més sa?
Algunes eren necessàries, però d'altres són casaments forçats.

Ha escrit que l'economia espanyola està immersa en un cercle viciós de tres factors: dèficit i deute elevats; PIB negatiu i destrucció d'ocupació.
No només ho dic jo: la Confederació de Caixes d'Estalvis ha previst que, per arribar a absorbir l'atur actual fins als nivells d'abans de la crisi (un 8%), necessitarem deu anys. I el secretari d'Estat d'Economia ha parlat del 2015: és optimista.

Expliqui'm el cercle viciós.
Amb el creixement de l'atur, hi ha famílies en què cap dels dos cònjuges té feina. Aquestes famílies no podran pagar la hipoteca, de manera que l'entitat financera es quedarà l'habitatge: d'una banda, haurà deixat de cobrar la hipoteca i, de l'altra, haurà hagut de fer una provisió per aquest nou actiu. Aquests dos elements fan que el banc o caixa tingui menys guanys i això es tradueix en una reducció del volum de crèdits. I si no hi ha liquiditat, les empreses no poden afrontar els seus deutes i han d'acomiadar més persones...

Ha dit que de les crisis no se'n surt per atzar. ¿Si som a la cua d'Europa és perquè ho estem fent pitjor?
Hem tingut un excés de crèdit concentrat en habitatges: a Espanya es van arribar a construir més habitatges que a Alemanya, França i el Regne Unit tots junts! I vam reaccionar tard: Zapatero va negar l'existència de la crisi molt de temps.

Quant vam trigar a reaccionar?
El FROB no s'ha aprovat fins aquesta setmana! I els problemes de liquiditat van començar l'agost del 2007, però el govern, a través de l'ICO, no va reaccionar fins un any després, i ho va fer de manera insuficient. I aquest darrer any hem destruït un milió i mig de llocs de treball.

Vostè ha dit que Christine Lagarde, la ministra francesa d'Economia, és la més valorada a tot Europa pel Financial Times amb raó. Salgado és la setzena dels dinou ministres valorats. Quina és la diferència?
Lagarde ha creat una oficina d'intermediació per a les pimes que les aconsella i els facilita l'accés al crèdit bancari. I mentre que a Espanya l'Icex (Institut Espanyol de Comerç Exterior) no dóna crèdits, el seu homòleg a França fa préstecs per a l'exportació! Però és que, a més, Lagarde va proposar a les concessionàries privades de ponts i autopistes millorar la xarxa de transport a preu zero, però a canvi d'allargar-los un any la concessió.

¿El pla E ens ha costat milions d'euros i a França ho han fet a cost zero?
En efecte. I encara ha fet més coses, Lagarde: ha assumit la importància del turisme i ha abaixat l'IVA a bars, restaurants i hotels.

Nosaltres l'apujarem a partir del juliol! Digui'm, quina actuació és prioritària a Espanya en aquests moments?
Ens caldria un pacte social tal com va proposar el Cercle d'Economia, similar als Pactes de la Moncloa. Si no s'assoleix, no ens en sortirem.

Ha escrit que un dèficit i un deute elevats comprometran el futur de les pensions.
L'arribada de quatre milions i mig d'immigrants va endarrerir el problema. Però amb l'atur massificat, arribarà un moment en què per cada pensionista només hi haurà contribuint una persona i tres quarts.

Tinc 31 anys: tindré pensió?
Hem trencat la guardiola del Pacte de Toledo i vostè és molt jove... Caldrà allargar l'edat de la jubilació -les prejubilacions han estat un error!- i el temps de cotització.

Com podem evitar tornar a caure en una crisi com la que patim.
Abans hem de sortir d'aquesta crisi! Tingui per segur que superarem la crisi financera i la de l'economia real, però tindrem pendent reduir l'atur al món. Per aconseguir-ho, serà clau que es recuperi el comerç mundial. Si el comerç mundial no creix, un país com Alemanya no podrà exportar, no tindrà un creixement elevat i no podrà fer de locomotora d'una economia oberta com l'espanyola. La recuperació i la reducció de l'atur depenen del comerç mundial: s'ha d'evitar la temptació proteccionista.