12. sempre ens hem d´aguantar els mateixos...com amb la rotulació dels productes del supermercat. Un de cada cent articles té etiquetes en català, els altres noranta-nou són en castellà, i damunt són tant cínics que ens diuen que manipulem i dinamitem la democràcia per demanar el què és just....quins collons..

11. La picaresca de no posar el autentic nom (Nom propi + tots DOS cognoms)i/o població real, Independentment del contingut de l'opinió...NO S'AJUSTEN A LES NOVES CONDICIONS DEL DIARI. Que em de fer?... Juguem tots amb les mateixes "regles de joc"?... O no?

10. Núm 7: Molt bé; heu fet un raonament liberal aparentment impecable; l'estat no té facultat per imposar creences (polítiques o religioses) o preferències (sobre quins productes produir o consumir, etc) als ciutadans ni, per descomptat, als empresaris. Seria immoral i contraproduent si ho fes. És el mercat, doncs, qui hauria de marcar aquestes preferències, de manera que l'empresari que projectés en castellà perdés diners, i li sortís més a compte projectar en català. PERÒ falla una cosa: l'estat no pot obligar la societat EN LÍNIES GENERALS. Quan es tracta de protegir un bé declarat d'interès cultural, salut pública, etc. tots els estats civilitzats del món promulguen lleis especials de protecció, i no deixen les coses a mercès de la llei de l'oferta i la demanda. Paratges naturals, monuments històrics i artístics, i béns immaterials com ara les llengües, poden ésser objecte de lleis de protecció quan, la majoria de la societat, representada democràticament en el Parlament, considera que s'han de sostreure a la llei de l'oferta i la demanda per evitar llur deteriorament o desaparició. El català entraria dins la categoria de bé cultural a protegir, legítimament i moralment, dins una societat democràtica i liberal com és la Catalunya actual.

09. Al 07: i les persones que volen veure les pel.licules en català que es fotin, no?. Doncs mira, potser que es fotin els que les volen veure en castellà, per variar.

08. No siguem sòmines les pel·lícules es doblen al castellà no per la gent que les anirà a veure a Catalunya sinó perquè el castellà té un mercat de 500 milions de parla'ns. El problema de Catalunya es que hi ha bilingüisme tots els catalano parlans som bilingües mentre que els castellano parla'ns no ho són i no ho són perquè parlar en català no és necessari ni obligatori com ho és el castellà buscar que l'us social del català augmenti i garantir els drets de la gent catalano pralant no em sembla res negatiu, no volen traduir al català pel·lícules que si les tradueixen al finés al croat o altres llengües que són molt més minoritàries que el català clar que aquestes llengües tenen darrere un esta propi la solució INDEPENDÈNCIA

07. Que ningú us enganyi. Això no té res a veure amb la paritat ni és cap xantatge. Us demano només a tots que reflexioneu si és correcte que el Govern imposi a una empresa la llengua en que ha d'exhibir les películes. A la gran majoria dels països del món els exhibidors són lliures d'utilitzar la llengua que volen, i si en exercici d'aquesta llibertat, escolleixen un idioma que ningú enten, doncs pitjor per a ells, ningú anirà a veure les seves películes. Però a Catalunya, el Govern, per què s'hi ha de ficar???? A Catalunya les películes s'exhibeixen en castellà senzillament perquè els exhibidors consideren que així obtenen el màxim de benefici, i que doblant les películes al català no guanyarien més clients, o no en guanyarien tants com per a justificar el cost del doblatge. I això és així per què a la immensa majoria dels catalans els hi és indiferent veure les películes en català (tret potser d'a algun lector de La Razón) o en castellà (tret potser d'a algun lector de l'Avui). Si la majoria dels catalans pensessin com vosaltres, feria molt de temps que les películes només es doblarien en català a Catalunya, i no caldria cap imposició legal. Aneu amb compte doncs: ara us pot semblar bé que el Govern imposi als empresaris el català (per què considereu que el català no és prou representat al cinema), però demà el Govern, en un afany impositiu, pot decidir imposar també el que hem de menjar, si podem fumar o no, si podem dur els cabells llargs, si podem vestir-nos d'una manera determinada, etc. Totes les opinions sobre la llengua, el menjar, el fumar, els cabells o el vestir són acceptables, si s'exposen amb educació, però no ho és tant que el Govern de torn miri d'imposar a la gent les seves opinions particulars al respecte, ni sobre la llengua que els catalans hem d'utilitzar, ni sobre res. Els catalans hem de parlar l'idioma que volguem, no el que ens digui el Govern, que és per servir-nos, no per imposar-nos el seu model concret de societat. En definitiva, no es tracta d'un problema de català si o català no (ni molt menys!!), sino que d'un problema d'intervencionisme groller i de manca de llibertat empresarial. I diria exactament el mateix, per tant, si a Catalunya o a qualsevol altre lloc del món s'obligués a doblar les películes en castellà, anglès, francès o qualsevol altre idioma diferent del lliurament escollit per l'exhibidor. Al final, l'exhibidor és l'únic que corre el risc de perdre diners si s'equivoca en la comercialitat de l'idioma utilitzat: ni el Govern, ni els lectors de l'Avui, ni el Sr. Martí s'hi juguen els quartos en aquest tema. I que fàcil que n'és de pontificar sobre les empreses dels altres!!!!

06. Voldria saber quins son aquest cinemes que fan vaga per la seguretat d'anar a la bancarrota, ells m'impedeixen veure cinema en la meva llengua, jo vui triar per un que hi estigui a favor. No baixem la guàrdia!!

05. Tots els poders factics d´Espanya: Premsa,Funcionaris, sindicats, Sgae,Opinadors radio,I TV ,Empreses nacionals diversas que presionen als governs de PSOE- PP ( que no si resisteixen gaire per altra banda, per folcloritzar qualsevol cultuta que no sigui la espanyola. Hem de plantar cara, i no Resignar-nos mansament, com quasibé sempre.

04. La colonització és un acte de violència extrem, que procura, entre d’altres mals, l’aculturalització de la Nació sotmesa...Independència i Llibertat ja. //*// vallfosca.

03. La colonització és un acte de violència extrem, que procura, entre d’altres mals, l’aculturalització de la Nació sotmesa...Independència i Llibertat ja.