Un total de 77 municipis pertanyents a 25 comarques tenen previst organitzar consultes sobre la independència de Catalunya el pròxim 28 de febrer, en la segona gran jornada de plebiscits convocada després de la del 13 de desembre. En aquesta ocasió són gairebé 300.000 els ciutadans que podran votar.

Segons la coordinadora nacional de les consultes, entre els municipis on se celebrarà la cita amb les urnes figuren El Vendrell (Baix Penedès), Molins de Rei (Baix Llobregat), Palafrugell (Baix Empordà), Vilassar de Mar (Maresme), Palamós (Baix Empordà), Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) i Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Altres municipis tenen previst celebrar consultes en la tercera convocatòria, fixada per al 25 d'abril, entre ells Girona. El 20 de juny és la data de la quarta, que estarà molt centrada en l'àrea metropolitana barcelonina, mentre que encara no hi ha data per a la capital catalana.

Els portaveus de la coordinadora nacional, el diputat Uriel Bertran, Anna Arqué, Joan Gibert -de Vendrell Decideix- i Eulalia Company -de Cardona Decideix-, han precisat que si se sumen els municipis que ja han fet consultes i els que les han convocat per al 28 de febrer i el 25 d'abril en total seran 445, que representen la meitat dels quals hi ha a Catalunya.

El 28 de febrer hi haurà uns 5.000 voluntaris per a les tasques d'organització. En la immensa majoria de municipis convocants hi ha una moció favorable a la consulta aprovada per part dels respectius ajuntaments.

La coordinadora debuig marcar-se objectius
Uriel Bertran ha indicat que, a diferència de la jornada precedent, la coordinadora no definirà un determinat percentatge a partir del qual considera que han estat un èxit o no, i ha rebutjat que es facin comparacions amb les xifres dels referèndums institucionals. La coordinadora argumenta, en aquest sentit, que el cens és molt diferent, perquè en el de les consultes s'inclouen els joves a partir dels 16 anys i els immigrants censats, i a més, els organitzadors no disposen de publicitat institucional ni d'espais gratuïts cedits en els mitjans de comunicació, ja que legalment no són vinculants.

Una altra diferència és la dels recursos econòmics amb que es compten, i en aquest punt, Bertran ha afirmat: "si algú ens dóna quatre milions d'euros, que és el pressupost que va tenir la Generalitat per al referèndum de la Constitució Europea, assumirem el repte de comparar la participació, però si no és així, doncs no".

Segons Bertran, amb vista al dia 28 "molts ajuntaments han perdut la por de cedir locals públics perquè serveixin de col·legis electorals" després que el govern espanyol hagi admès que és legal que puguin cedir-los.