Una imatge de Ferran Adrià i Miquel Horta als anys 90 a la terrassa d'El Bulli, a la cala Montjoi de Roses / AVUI
'Le Monde' lliga el tancament d'El Bulli a una demanda judicial contra Ferran Adrià
El primer diari francès vincula la decisió al procés instat pels hereus d'un exsoci del cuiner. Es qüestiona la venda d'una part del restaurant
Jordi Panyella
Ult. Act. 08/02/2010 09:21
El primer diari de França i un dels més prestigiosos d'Europa, Le Monde, vincula la decisió del considerat millor cuiner del món, Ferran Adrià, de tancar el seu restaurant durant dos anys a la demanda judicial interposada pels fills de Miquel Horta, exsoci d'El Bulli. En una crònica del crític gastronòmic del rotatiu parisenc, Jean-Claude Ribaut, publicada el 30 de gener, s'afirma que l'anunci dels dos anys sabàtics seria "una estratègia" per afrontar el procés.
A l'article, sota el títol Un mal moment per al Bulli, es posen en dubte les explicacions donades per Adrià el 26 de gener -i ampliades ahir en una entrevista a l'AVUI- en el sentit que es vol prendre un temps de reflexió professional. "Les causes s'han de buscar en altres raons", escriu Ribaut. I més endavant sosté que "la causa veritable seria una acceleració del procediment interposat per la família de Miquel Horta, antic soci d'El Bulli".
1 milió insignificant
El periodista francès recorda a grans trets els motius de l'acció judicial promoguda per la família Horta que posseïa una participació del restaurant que es va "vendre el 2005 per 1 milió d'euros". Els Horta consideren que Adrià es va aprofitar de la malaltia bipolar que pateix el seu pare i que li va liquidar una quantitat "insignificant per les activitats de la societat que són avaluades en 44 milions d'euros", relata el crític francès.
La demanda judicial va començar a caminar l'estiu del 2008, tal com va avançar l'AVUI. De la demanda preliminar presentada aleshores en va sortir una resolució judicial que va autoritzar els advocats dels Horta a accedir a la documentació comptable d'El Bulli SL dels exercicis compresos entre el 2003 i 2005. L'examen de la documentació ha de permetre detallar les pretensions de la demanda.
En la resolució on s'autoritzava l'accés als comptes, la jutgessa del jutjat social número 2 de Barcelona ja advertia, però, que la pretensió dels demandants tenia "dificultats provatòries" i que serà difícil acreditar una "ocultació dolosa" de la comptabilitat del restaurant d'Adrià.
Doblement crític
El cronista gastronòmic de Le Monde és un dels crítics que s'ha alineat al costat dels que censuren la cuina molecular i d'additius que lidera Adrià des del seu laboratori gastronòmic de cala Montjoi. L'any passat va participar en un fòrum culinari organitzat a Saragossa que alguns han titllat de contrareformisme gastronòmic. Al costat de Ribaut hi ha altres periodistes europeus com l'alemany Jörg Zipprick, declarat detractor d'Adrià.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

10 opinions
08.
08,. Primerament, la cuina del Sr. Adrià, no te res a veure amb la cuina catalana. es tracta de menja adobada amb colorants i tb aromes artificials. Això no es cuina, es química. Ara bé, La cuina catalana es molt be representada, per cuiners com Ruscalleda, o Montserrat Segui de Queralt i altres. Això es cuina!Per el que fa la cuina francesa, la seva reputació no data d'uns quan anyets. Sempre es pot dir que no es bona. Jo no ho penso. Cada país te les seves especialitats, que son molt bones. Potser feria una excepció per la cuina anglesa, que mai m'ha agradat. ST
06.
L'Adrià és a la cuina catalana el mateix que els pingüins del zoo de Barcelona són a la fauna catalana.
03.
No fotem! L'Adrià no ha prestigiat "la cuina catalana" ni ha fet cap servei al país. Ha prestigiat la seva cuina, i s'ha fet un servei a ell mateix. Com qualsevol empresari, té dret a fer el que vulgui amb la seva empresa... un moment! Què passarà amb els seus treballadors durant aquests dos anys que "ell" plega? Ningú no en parla.