Sóc amant confés del futbol, del joc, de l'esport, dels sentiments que genera, de les fidelitats, de la universalitat, la competitivitat, el seu caràcter imprevisible, el seu component democràtic, o m'agrada perquè el que marca la diferència entre dos grans equips són valors com la solidaritat i la humilitat dels seus membres. Ara bé, si una cosa no és el món del futbol és un mirall de moralitat i bons costums.

Per això em sorprèn que algú valori en termes de moralitat el cas de John Terry, el capità del Chelsea i de la selecció anglesa, que ha estat triturat per la premsa sensacionalista i degradat públicament pel seleccionador, Fabio Capello, arran de l'escàndol per la seva infidelitat conjugal. No eren problema els seus múltiples incidents relacionats amb l'alcohol o el sexe; ni cobrar lloguer per la seva llotja a l'estadi de Wembley; ni que els seus pares tinguessin problemes amb la policia i la justícia, ell per vendre droga i ella per haver robat en una botiga. I ara pretenen que la seva infidelitat sí que és un problema? ...Al país del futur rei Carles i la seva examant Camilla Parker-Bowles?

Si es tractés d'un problema de moral col·lectiva no li deixarien la decisió a Capello, un italià circumstancialment responsable de la selecció anglesa. Si ha decidit ell és perquè en el fons és un problema futbolístic, o dos, el primer de vestidor i el segon de carisma. Pel que fa al primer, l'adulteri el comet amb la que era dona d'un company i amic al Chelsea i la selecció (Wayne Bridge), amb qui té un fill, i aquesta traïció a un company engega a fer punyetes el respecte, l'autoritat moral i la capacitat d'arrossegar els companys d'un líder de grup.

Respecte al segon, John Terry és l'ídol de la gent del Chelsea. Allà li perdonaran tot, el continuaran adorant i, per descomptat, cap entrenador italià (Ancelotti) li traurà la capitania (a Bridge ja l'han facturat al City). Però no passa el mateix amb els aficionats de l'Arsenal, del Tottenham, de Liverpool o de Manchester, que no li professen d'ofici tal veneració. I la selecció anglesa, la de Capello, ja té prou problemes amb el seu (pobre) rendiment com per buscar-se'n de nous.