Dilluns22 de març del 2010
Consultes independència
Arenys queda lluny
La Ribera d’Ebre, la Terra Alta i la Vall d’Aran són les tres úniques comarques que no convoquen referèndums sobre la independència de Catalunya. A la Terra Alta una plataforma planteja desvincular la comarca del Principat perquè se senten menystinguts
Xavi Tedó
Gandesa
Ult. Act. 06/02/2010 23:53
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 8 opinions
La candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear o la llei de vegueries permeten entendre per què la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i l’Aran són les úniques comarques que no han celebrat ni segurament celebraran cap consulta sobiranista. La singularitat nacional de l’Aran s’ha fet més visible que mai amb l’amenaça del seu síndic, Francés Boya, de desvincular-de de Catalunya si els inclouen a la vegueria de l’Alt Pirineu.

A les dues comarques ebrenques, la llei de vegueries és dels pocs projectes del govern que avalen. Tanmateix, el sentiment d’indefensió i d’enuig amb el model de país dissenyat pels diferents governs s’han vist agreujats amb el magatzem nuclear. L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, gran coneixedor d’aquestes contrades com a expert de la Batalla de l’Ebre, explica que “la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, a diferència del Baix Ebre i del Montsià, no poden suplantar la crisi amb el turisme”. L’historiador lamenta que se les hagi tingut “poc en compte amb les inversions” i que “acullin les infraestructures que la resta del país no vol”. Tot plegat provoca que “se sentin menystinguts i ignorats, com si no se’ls reconegués la seva catalanitat, superior a la de bona part de les altres comarques”.

En aquest context, no és estrany que el 13 de desembre cap poble de l’Ebre convoqués referèndums sobre la independència. El primer municipi que ho farà serà Xerta (Baix Ebre) el 28 de febrer i en la tercera onada s’hi sumaran Alcanar i Ulldecona (Montsià) i l’Aldea i Camarles (Baix Ebre). Lluc Ulldemolins, portaveu de la Coordinadora per a les Consultes a l’Ebre, deixa clar que “la catalanitat se sent, però històricament les Terres de l’Ebre s’han vist marginades”. A la Ribera d’Ebre i la Terra Alta sí que es parla de referèndums, però d’un altre tipus. ERC està promovent, amb entitats ecologistes, consultes a les quatre comarques per aturar el cementiri. A la Terra Alta es plantegen fer referèndums per segregar-se de Catalunya i unir-se al Matarranya, més sensible a les seves reivindicacions. Gervasi Aspa, president d’ERC de l’Ebre i alcalde de Deltebre, remarca que “hi ha molts municipis afectats pel cementiri i tots els esforços s’han concentrat en aturar-lo”. L’alcalde de Rasquera, el també republicà Bernat Pellisa, corrobora que ara per ara les “prioritats de la població són les mediambientals i econòmiques”.

La Terra Alta, en peu de guerra
A la Terra Alta, l’incendi d’Horta de Sant Joan no és el seu únic maldecap. L’explotació d’una mina als Ports i sobretot la proliferació de parcs eòlics ha provocat que la comarca estigui en peu de guerra. La Plataforma en defensa de la Terra Alta planteja fer consultes per independitzar-se temporalment de Catalunya perquè el govern modifiqui la seva actitud i deixin de ser “la part oblidada de Catalunya”. Un dels seus promotors, Txus Carbó, regidor independent d’Horta, assenyala que “la consulta no està oblidada, sinó aparcada per l’allau de conflictes mediambientals que tenim, però no volem estar amb un govern que no ens fa cas i que ens menysprea”. Xavi Fortuño, president de la Plataforma d’Horta, sentencia que “les Terres de l’Ebre són el femer de Catalunya i no ens sentim identificats amb aquest model de país”. L’activista afirma que “ens sentim catalans i amb orgull, però les agressions mediambientals fan que no hi hagi sensació de país”.

Òmnium de l’Ebre considera que hi ha un clima de pessimisme col·lectiu per la crisi industrial i les mobilitzacions contra el tancament de Lear a Roquetes han frenat el conreu del sobiranisme. Tot plegat no amaga el conservadorisme d’unes terres amb una important tradició de centredreta i la inexistència d’un moviment independentista organitzat. Sense cap nucli de la CUP, només ERC ha aconseguit arrelar-hi per la seva oposició al transvasament de l’Ebre, que va comportar que el PP perdés un dels seus feus històrics, però el corrent republicà no és prou madur. Fortuño subratlla que “la gent ja no sap a qui votar”. Ho demostra que la Plataforma en Defensa de l’Ebre demanés el vot nul a les eleccions europees. Al sud, on la catalanitat és latent, el catalanisme es va marcint.
La TafaneraRemoumeIndependènciaDelicious
Opinió del lector

Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.

Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

Icona opinions 8 opinions
08. ¿Vol dir que l'articulista no exagera un suposat ànim de secessió d'aquestes 2 comarques respecte a Catalunya?..... ¿Estic llegint l'Avui o la traducció al català d'un article d'opinió del diari espanyol ABC?............... Per cert, sobre aquest redactor de la notícia (o de l'opnió), en Xavier Tedó, mireu què en dèia el passat mes de juliol de 2009 en Víctor Alexandre:................... **Set dies ha trigat l'Avui a rectificar una informació errònia publicada el 28 de juny i signada pel redactor Xavi Tedó... En aquella informació, referint-se a l'Acte de Sobirania que va tenir lloc el dia abans davant del Parlament de Catalunya, Tedó deia que "el líder de Reagrupament, Joan Carretero, hauria tingut un bany de masses, però ahir no hi era"... Ho deia així, de manera categòrica..... Però Carretero sí que hi era..... Jo mateix, que anava a la capçalera, el vaig veure, i també el van veure moltíssimes persones..... Tanmateix, han hagut de queixar-se diversos lectors perquè la rectificació del diari s'hagi produït..... I el més curiós és que no l'ha feta l'autor de l'espifiada, sinó David Caminada en qualitat de defensor del lector..... De fet, aquesta és la raó per la qual ha trigat tant a arribar... La secció "En defensa del lector" només es publica els diumenges -ara ha desaparegut fins a la tardor- i el primer diumenge després de l'error era el passat 5 de juliol... Tan fàcil que hauria estat publicar-ne una rectificació l'endemà mateix..... No és pas un fet banal, aquest. Hi ha errors innocents i d'altres que es presten a la tendenciositat i que poden perjudicar la imatge d'un diari. Per això està bé que, tot i el retard, hagi surat la veritat..... Però hi ha altres consideracions a fer sobre aquesta qüestió... Per exemple, l'ofensiva displicència que traspua la justificació donada per Tedó a través del defensor del lector... Diu aquest: "Tedó, que nega de forma taxativa qualsevol 'intencionalitat o mala fe', explica que el dirigent de Reagrupament no va situar-se a l'encapçalament de la manifestació, la seva presència no havia sigut prèviament anunciada, i en cap cas els responsables de premsa de la manifestació van informar de l'assistència de l'exmembre d'ERC... Tedó assenyala que va donar voltes per la zona per verificar qui hi havia anat i qui no, i que, en aquest control visual, no va percebre la presència ni de Carretero ni tampoc de l'actor Joel Joan".. Això és tot.... Ni una sola disculpa als lectors, en general, ni a Joan Carretero, en particular..... D'això se'n diu ser respectuós amb el codi deontològic de la professió periodística a Catalunya... Sobretot amb l'article 3: "Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions i les opinions que se'n derivin que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats".......... Diu Tedó que Carretero no es trobava a la capçalera i que els organitzadors tampoc no van dir que hi fos... A qui ho havien de dir? Al senyor Tedó?.. I per què, si tots érem allí a títol personal, com a catalans de base, sense representar cap més sigla que la del nostre nom?... Carretero anava entre els manifestants -així ho va dir Catalunya Informació- i això és el que compta, no pas si anava al davant, al mig o al darrere..... Diu el cronista, però, que va donar voltes "per verificar qui hi havia i qui no" i que no va veure Carretero... Doncs sí, francament, calia donar moltes voltes -moltes- per intentar veure la cara de tots i cadascun dels milers de persones que participàvem en la manifestació... I com que això era pràcticament impossible és força curiós que la deducció final del senyor Tedó fos que Carretero "no hi era"....... Tan curiós com el títol burleta de la seva crònica, "Carta als Reis del Parlament"..., i com el to obertament mofaire de les primeres línies del text: "Barcelona va viure ahir una Cavalcada de Reis en versió estiuenca"........ Tot encaixa, però...: mentre per a l'Avui l'Acte de Sobirania era una festa infantil que no mereixia més de 2.279 caràcters relegats a la pàgina 9, El Punt se'n feia ressò en portada i a l'interior n'hi dedicava 3.213 amb aquest títol...: "Uns 5.000 catalans exigeixen al Parlament la proclamació unilateral d'independència"**.
Josep Garcia Costa (Barcelona) 08.02.10, 00:37
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
07. no m'havia llegit el nou reglament dels cognoms. atentament,
Sergi Esteve i Garcia (Barcelona) 07.02.10, 23:31
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
06. ara ja es pot comentar? m'agradaria poder recuperar el que havia escrit. adèu!
Sergi Esteve i Garcia (Barcelona) 07.02.10, 23:29
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
05. Rosa em sembla que desconeixes bastant a la gent de les terres del Ebre, si vas per allí veuràs que es respira mes catalanisme que per la zona metropolitana i Tarragona.
Francesc Pellejà Ciurana (Tarragona) 07.02.10, 14:06
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
04. No sorpren massa que ni l'Aran ni les anomenades Terres del Ebre hi hagi cap interès en endegar consultes independentistes. Ells de catalans no se n'han sentit mai gaire. Quan han donat proves de la seva solidaritat, tan els de dalt com els d'avall, amb la resta del país? Els aranesos no volen ser ni catalans ni francesos i els del baix Ebre, ni catalans ni valencians. De què es queixen, doncs, senyor Tudó? Rosa Jordà
Rosa Jordà i Tomàs (Barcelona) 07.02.10, 13:01
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
03. No sorpren massa que ni l'Aran ni les anomenades Terres del Ebre hi hagi cap interès en endegar consultes independentistes. Ells de catalans no se n'han sentit mai gaire. Quan han donat proves de la seva solidaritat, tan els de dalt com els d'avall, amb la resta del país? Els aranesos no volen ser ni catalans ni francesos i els del baix Ebre, ni catalans ni valencians. De què es queixen, doncs, senyor Tudó? Rosa Jordà
Rosa Jordà i Tomàs (Barcelona) 07.02.10, 13:01
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
02. No sorpren massa que ni l'Aran ni les anomenades Terres del Ebre hi hagi cap interès en endegar consultes independentistes. Ells de catalans no se n'han sentit mai gaire. Quan han donat proves de la seva solidaritat, tan els de dalt com els d'avall, amb la resta del país? Els aranesos no volen ser ni catalans ni francesos i els del baix Ebre, ni catalans ni valencians. De què es queixen, doncs, senyor Tudó? Rosa Jordà
Rosa Jordà i Tomàs (Barcelona) 07.02.10, 13:01
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
01. No sorpren massa que ni l'Aran ni les anomenades Terres del Ebre hi hagi cap interès en endegar consultes independentistes. Ells de catalans no se n'han sentit mai gaire. Quan han donat proves de la seva solidaritat, tan els de dalt com els d'avall, amb la resta del país? Els aranesos no volen ser ni catalans ni francesos i els del baix Ebre, ni catalans ni valencians. De què es queixen, doncs, senyor Tudó? Rosa Jordà
Rosa Jordà i Tomàs (Barcelona) 07.02.10, 13:01
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
Localització
Paraules clau
Consultes, Arenys de Munt, Independència, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Vall d'Aran
Articles relacionats
>> 6 de febrer de 2010 PSC i PP s'uneixen contra les consultes ciutadanes
>> 4 de febrer de 2010 77 municipis organitzaran consultes sobiranistes el pròxim 28 de febrer
corner head left
Especials
corner head right
Cooperació
corner head left
Suplements
corner head right
El 9
Logo presencia bo
Suplement Cultura
Sortim
Plaers d'AVUI
Suplement A  més a més
Medicina i salut
corner head left
Edicions locals
corner head right
AVUI Sabadell
AVUI Terrassa
Suplement B30