Barcelona ja no és capital
Cada vegada que es parla de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha una part del catalanisme polític que arrufa el nas, perquè hi veu un contrapoder a la Generalitat. Històricament podia haver estat així i segurament Jordi Pujol va evitar-se molts maldecaps suprimint-la l’any 1987, quan la Generalitat començava a caminar i Pasqual Maragall tenia vel·leïtats de monarca metropolità. Més de dues dècades després, l’Àrea Metropolitana ressuscita en forma de llei, com a torna socialista a la llei de vegueries que volien els republicans.
Però aquesta vegada les circumstàncies són molt diferents. La Catalunya dual de CiU a la Generalitat i el PSC als ajuntaments s’ha trencat, perquè els socialistes ja són a tot arreu, però curiosament aquesta hegemonia institucional comença a trontollar. No només al govern de la Generalitat, sinó també a l’Ajuntament de Barcelona, que fa vint anys semblava un bastió inexpugnable i ara en canvi s’hi comencen a detectar símptomes de canvi. Els primers que ho veuen així són els mateixos socialistes i per això han fet una llei de l’Àrea Metropolitana que no estableix l’alcalde de Barcelona com a president de forma automàtica. En l’època de Maragall aquesta possibilitat hauria estat impensable, però ara han preferit deixar la presidència oberta, obrint el dubte sobre el futur de Jordi Hereu.
Aquest canvi no neix d’una sobtada fe en la descentralització municipal. Més aviat es tracta d’un càlcul preventiu. Si el president de l’Àrea Metropolitana es tria per votació de 90 consellers –25 dels quals de Barcelona–; és més fàcil que hi hagi majoria socialista al conjunt del cinturó que no haver-ho de fiar tot a la sort electoral d’Hereu. Per dir-ho d’una altra manera, confien més a revalidar les majories que tenen a l’Hospitalet, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona, Cornellà o Gavà, que no pas la de Barcelona.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

6 opinions
06.
Barcelona, fa anys que ja no es la capital de Catalunya, tenim una Capital a Catalunya??? Si en hem de fiar de Barcelona malament anem. Barcelona ha caducat, hi han altres ciutats a Catalunya no només Barcelona. L'arc metropolità es uuna xorrada dels partits politics, jo a Barcelona no la veig ni de bon tros capitanejant Catalunya davant del món.
05.
Si ha d'haver-hi una àrea metropolitana, perquè no pot haver-hi també una "àrea de viles i ciutats mitjanes" i una "àrea molt rural i pagesa"? Per què no? Els habitants de cada àrea d'aquestes també tenen moltes coses i problemes en comú. Llavors tindrem dos presidents més que podran fer contrapés a l'omnipotent PSOE-PSC. [Omnipotent fins ara, perquè el batzac que es pegarà en les pròximes eleccions serà de campionat].
04.
Barcelona era una ciutat emmurallada i va créixer absorvint viles del voltant com Sarrià, Sant Martí, Sant Andreu, Sants... Ara si vol ser una capital europea ha de seguir creixent amb l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma. Barcelona ha de cercar complicitats amb les ciutats del seu entorn, i no fer la tàctica de l'estruç com fins ara.
03.
Cada día la politica put mes.
02.
Proposo la creació d'una Àrea no-Metropolitana, per contrarrestar el poder de Barcelona i els seus satèl·lits, que englobi els municipis de la resta de Catalunya.
01.
Tripijocs de poder sense altre fi que el poder. La idea de servei a la cosa pública és, per a aquesta gent, pura arqueologia filosòfica.