Ningú s’ha estranyat quan ha vist les dades de l’Eurobaròmetre, elaborat per la Comissió Europea, segons el qual la confiança dels espanyols en el govern central ha caigut 19 punts en l’últim any fins a situar-se en un mínim del 29%. És la conseqüència de com està reaccionant la Moncloa davant la delicadíssima conjuntura que travessa l’economia. I ara els ciutadans tenen nous arguments per abonar la seva desafecció. La proposta de reforma de les pensions és un clar exemple de la mala gestió d’un Zapatero que s’ha adonat de cop de la necessitat de reformes estructurals a fons, després de mesos i mesos de fer-se el sord davant les insistents recomanacions d’experts de totes les ideologies i dels organismes internacionals més prestigiosos. És realment greu anar anunciant i desmentint dues hores després unes mesures que, si es volen aplicar, s’han explicar amb molta cura i amb prou arguments per no crear alarmes innecessàries.

El lamentable espectacle protagonitzat ahir per Elena Salgado és digne de sortir a tots els programes d’humor negre. Primer, la ministra presenta a Brussel·les l’actualització del programa d’estabilitat 2009-2013 amb un capítol en què proposa allargar 10 anys el període de càlcul de les pensions. I, en vista de l’allau de crítiques que plouen immediatament, retira aquest apartat amb l’excusa que es tractava només d’una simulació de despesa sense més intencionalitat.

Tan greu ha estat l’episodi que des del mateix PSOE el seu portaveu de Treball ha acusat el govern central de “crear alarma social” fent públiques reformes de gran abast sense consultar ni els agents socials ni els partits de l’oposició a través de la comissió del Pacte de Toledo. De fet, la precipitació ha portat Zapatero a no comptar ni tan sols amb el suport del ministre Corbacho, que ha vist com Salgado tirava endavant dossiers pel seu compte. Qualsevol persona mínimament informada està d’acord que cal una reforma de les pensions per garantir-ne la viabilitat. Ara bé, el procés s’ha de fer amb molta mà esquerra perquè un canvi sense consens no aconseguirà els objectius que es proposa.