José Luis Rodríguez Zapatero s’està confirmant com el pitjor governant que ha tingut l’Estat espanyol des del restabliment de la democràcia. No és només el que diuen les enquestes del CIS, sinó també el descrèdit que està covant a nivell internacional. La presidència espanyola de la UE que el líder del PSOE esperava amb candeletes ha provocat un efecte bumerang. La majoria de grans rotatius europeus desqualifiquen com el govern socialista gestiona la crisi. Només faltava Joaquín Almunia situant Espanya al costat de Grècia en el grup dels qui no se’n surten.

Zapatero és un polític tacticista, que treballa amb mira de curta distància, amb la miopia del dia a dia. Ja ho vam veure quan va prometre a Catalunya que respectaria l’Estatut que aprovés el Parlament. No és que Zapatero mentís expressament sinó que estava situat en aquest tacticisme. No pensava en quan governés, sinó en aquell míting al Palau Sant Jordi on volia quedar bé com qui dia passa any empeny. La primera legislatura feia molta gràcia aquest president que anava prometent-ho tot a tothom amb bon tarannà, picotejant aliats sense criteri previ. Però amb la crisi mastodòntica que patim, el tacticisme de Zapatero ha fracassat. Tant, que comença a ser un risc per al PSOE. Potser veurem al final Zapatero anunciant que no repeteix de candidat.