Ho i la, sóc en Carre i també en Tero. Per i doni que par li ai i xí, pe rò és que es tic es i cindit de mi i de mateix. Es i peri, que tor no a la nor i a la malitat que si i no, ni ens en ni ens tendrem. Bé, ara que m’he rereagrupat amb mi mateix durant una estoneta, almenys des del punt de vista oral, se m’entén millor, oi? No, que volia explicar-li això que ha passat al meu grup polític. Per cert, no troba que, vist com ha anat tot, vam posar-li el nom que millor fa la cosa, Reagrupament?

L’efecte nina russa, consistent a treure sempre un partit més petit de l’interior del partit anterior, neix de la natural inclinació de l’independentisme a crear-se sectors crítics. És així com a mi em creen un sector crític quan encara no érem ni un partit i jo, a continuació, creo un sector crític del sector crític i deixo la direcció del partit. Esclar, això crea dos greus problemes: 1) jo sóc sector crític del sector crític, no? Per tant hauria de tenir el meu propi sector crític. Però això no és possible perquè al partit som pocs i tots ja estem en un sector crític, o sigui que no ens queda gent lliure per entrar a formar part del meu propi sector crític del sector crític, cosa que ens aboca al fracàs; i 2) si jo sóc el sector crític del sector crític, vol dir que estic a favor de mi mateix (si estic contra els meus contraris, estic a favor meu, no?). Però no puc estar al meu favor perquè porto a dins un sector crític, cosa que ens aboca a un carreró sense sortida.

La sort és que ara m’ajuntaré amb algú que és exemple de desunió, com ho proven les nombroses fugides hagudes a la seva junta directiva en només set anys. Crec que junts podrem crear aviat una nova escissió que s’unirà amb les restes de Desagrupats, escindir-nos d’aquests i ajuntar-nos amb alguna de les diverses escissions hagudes entre els organitzadors de les consultes.