El president de la Generalitat brilla amb optimisme propi en una situació que convida al pessimisme. Especialment quan aquesta situació es deu, en part, a la insolvència de les administracions públiques. Per si Montilla no en tingués prou amb les pròpies penes, vol compartir les dels altres. Solidaritat catalana.

Potser per això dijous passat va trucar als responsables de Catalunya Ràdio i els va anunciar que l’endemà faria unes declaracions potents. Davant els micròfons, José Montilla va proclamar que el seu homòleg espanyol “no improvisa”. “Vull creure –va deixar anar el president– que té un full de ruta”. Si Zapatero no improvisa i té un full de ruta, s’hauria de comprar una brúixola perquè ha aconseguit que tothom es perdi enmig de la jungla.

La pregunta més elemental i prudent és òbvia. ¿Quina necessitat té el president de Catalunya d’enfangar-se en tarquim aliè? En tot cas, la decisió és seva i té tot el dret a lligar-se a una avioneta que cau en picat. Però això fa encara més incomprensible l’optimisme del president, que ahir va afirmar en una nova entrevista que “la gestió del govern espanyol pot influir en el resultat de les eleccions catalanes, però no serà determinant”. No ho seria si Montilla no la compartís. No se’n responsabilitzés quan ningú li ho demana. L’optimisme de José Montilla sí que és determinant. Determina que perdi la realitat de vista.