La direcció de Reagrupament acorda dimitir dissabte
Els quatre membres que queden després de la marxa de Carretero deixaran els càrrecs i la nova junta convocarà una assemblea extraordinària
Sandra Arenas
Ult. Act. 01/02/2010 01:25
Desconcert absolut després de la trencadissa provocada per la decisió sobtada de Joan Carretero d’abandonar la presidència de Reagrupament. A l’espera que sigui ell mateix qui anunciï si abandona la vida política o no –sembla que podria aclarir-ho avui en una entrevista a la ràdio–, els quatre membres que queden a la direcció –Emili Valdero, Albert Pereira, Jaume Renyer i Francesc Abad– van acordar ahir a la tarda presentar la dimissió en una junta extraordinària aquest dissabte.
La direcció té previst informar avui els coordinadors territorials dels últims esdeveniments i anunciarà una junta per dissabte amb els membres suplents triats en l’assemblea de constitució de la formació. Aquesta direcció tindrà la missió de gestionar la transició fins a la celebració d’una assemblea extraordinària, com més aviat millor, en què els associats hauran de decidir si mantenen la intenció de presentar-se a les eleccions de la tardor o ho deixen córrer. Tot dependrà bàsicament de dos factors, el possible retorn de Carretero i/o la incorporació del president del Barça, Joan Laporta, que és a hores d’ara el candidat ideal de portes endins del partit. De fet, les negociacions entre Laporta i Carretero estaven avançades i encara no es descarta que concorrin plegats als comicis. En aquesta nova junta hi haurà, entre d’altres, Joan Fonollosa, David Vinyals, Marc Vinyoles, Caritat Garcia i Miquel Casals.
Amb Carretero van abandonar la direcció 12 membres, que malgrat ser fidels a l’exconseller de Governació, estan tan desconcertats com la resta. Carretero va fer un pols a Valdero, Pereira, Renyer i Abad i els va instar a plegar. No ho van fer i va decidir dimitir ell mateix. Dissabte seran els quatre els qui pleguin. “Som conseqüents. Jo responc davant l’assemblea i no hem volgut que es vulnerés la ponència aprovada pels associats”, apunta Valdero.
Les discrepàncies venien de lluny i les crítiques a Carretero han anat pujant de to davant la possibilitat que plantegés una llista centralitzada per incloure a la candidatura una persona de la seva estricta confiança que amb elecció per circumscripcions probablement no hauria estat elegida.
Conscients que sense la figura del de Puigcerdà el nou partit queda molt tocat per la incertesa, alguns reagrupats van començar a mobilitzar-se. Reagrupament d’Osona va emetre un comunicat de suport a Carretero i alguns simpatitzants es van concentrar a la seu de Barcelona. El president de Reagrupament Nacional Català –la marca amb què tenien la intenció de presentar-se als comicis–, Oriol Sallas, promou la convocatòria d’una assemblea immediata amb un únic punt de l’ordre del dia, la designació de la nova junta, “que evidentment caldria que encapçalés en Joan Carretero”, segons consta en un correu electrònic enviat als associats al qual ha tingut accés l’AVUI. Segons els estatuts de la formació, amb el 10% de les firmes –uns 340 associats– la direcció ha de convocar el congrés. Continuarà.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

8 opinions
08.
Perquè 4 indesitjables es van colar a la junta directiva de Reagrupament? Ja ho va dir Winston Churchill: "La democràcia és el pitjor sistema de govern que ha inventat l'home, amb excepció de tots els demés". Tot i els seus defectes, és preferible l'elecció democràtica a les designacions a dit que fan les cúpules dels partits oficials. Amb el cop de força d'en Joan Carretero, REAGRUPAMENT HA DEMOSTRAT QUE ÉS MÉS QUE UN PARTIT, ÉS UNA EINA PER A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE L'ESTAT CATALÀ.
07.
Be, sembla que “aquí no ha passat res”... tot un “cop d’efecte” per arribar a més gent a força de “noticiari”... Una estratègia, que malgrat tot ha tingut un preu. I esperem que no ens hagi sortit massa car. A Reagrupament NO Hi “SOBRA” NINGÚ (tots hi han treballat durament i han fet molts kms -p.e.: En Valdero-). Molt al contrari, hi falta gent... tots els catalans que desitgen una CATALUNYA amb ESTAT PROPI I SOBIRÀ. Tornem a començar de nou...Unitat i diàleg (no fem el ridícul, ni passar un altre infart). Ara ja hi sabem que ningú es imprescindible i tots molt necessaris. I si us plau, no oblideu la promesa que ens vàreu fer el passat 3 d’Oct’09 de: “NO US TRAIREM”. Fem créixer la confiança i il·lusió en el projecte que tots junts em engegat. Endavant Reagrupament!!!.
06.
I Laporta? "Ni está ni se le espera", oi? Això em fa pudor a una Operació De Gaulle.
05.
és una llàstima que hi hagi gent d'esquerres que a hores d'ara encara pensa que Reagrupament pot representar-lo.
L'independentisme català s'ha de despendre de gent com Mas, Puigcercós o Carretero; són la dreta catalana (mireu els seus programes i desperteu del somni)
Visca Catalunya Lliure
04.
és una llàstima que hi hagi gent d'esquerres que a hores d'ara encara pensa que Reagrupament pot representar-lo.
L'independentisme català s'ha de despendre de gent com Mas, Puigcercós o Carretero; són la dreta catalana (mireu els seus programes i desperteu del somni)
Visca Catalunya Lliure
03.
02. Crec que ja ho he llegit abans. Ho és un dejavu o et repeteixes.
02.
Un partit com ara RNC és sens dubte una amenaça seriosa per la resta de partits. La gent esta molt farta de la grisor i incompetència habituals dels nostres polítics. Després de l'ensarronada dels d'ERC, pactant amb els espanyolistes a canvi de res important, la gent o s'absté encara més o vota una opció diferent. REAGRUPAMENT fins ara ha estat aquesta nova opció. És per això que amb tota seguretat hi ha moltes persones fent cosetes des de dins i des de fora per carregar-se el partit. Tant de bo no passi però encara que Reagrupament caigui no passarà res perquè hi ha un quòrum de gent que som independentistes, és a dir, avantposem l'objectiu de proclamar un Estat Català a qualsevol altre temàtica. Des d'un Estat Català la perspectiva dels problemes i de les solucions canvia totalment en favor dels habitants de Catalunya. Això tindrà traducció en forma d'escons. I no seran escons ni de l'actual ERC ni de CiU. Tothom ho tingui clar.
01.
Em sembla un molt mal començament que aquests senyors de Reagrupament es treguin els ulls els uns als altres per les ànsies de cadira, sense ser encara ningú, és així com volen alliberar Catalunya? Es aquesta la seva manera de reagrupar-se?...El que m'alegra de tot aquest espectacle, és que els qui montaven els "pollastres" dins d'Esquerra Rupublicana de Catalunya, ho segueixen fent però fora d'ERC...és una garantia que ERC ara es molt més seriosa i fiable que abans. Per sort els "moisesos" que es proclament mesies de les llibertats i furs de Catalunya, se'ls veura la poca fiabilitat abans de les eleccions. Catalunya no s'alliberarà d'un dia per altre, cal treballar-se el territori i totes les seves complicitats per anar amb sentit patriòtic cap a a la construcció d'un nou estat, amb lleialtat al treball constant, humil i generós. Aquests son els valors que els manca a totes aquestes persones com en Laporta, Carles Mora i tots aquests oportunistes que usen l'independentisme de bona voluntat com a plataforma de promoció personal. Tot plegat una mica penós i fragmentador. Espero que el futur del moviment d'alliberament nacional maduri encara més i es desprengui de l'esperit batallador que fixa es seus objectius a combatre dins de les pròpies files de l'independentisme. Encara que sembli una obvietat, l'enemic no està entre les nostre files.