20. A mi personalemt el Sr. Carretero no m'ha agrada gens. Hi ha algú amb la seva personalitat que no en fa el pes. I després, tenin en compte que no tinc res contra el Sr. Laporta, trobo molt fort, que una persona que no ha estat mai en el món de la política, digui que vol ser el President, Ho trobo de cregut i repelent parla així, quan en el món de la política tens que donar el 100%. I a sobre que digui que no pensa deixa el seu despatx, les tetas i les sopes no hi caben en la boca. Ja que al final no fas res de bó. Ser President s'ha de tenir molta responsabilitat. I esta molt a dins del món de la política no ser el nen maco. Sinó treballar força. Crec, que no estem per fer invents, sino per anar a lo segur. Jo votaré a CIU, que crec que son persones ben preparades. Que es el que realment necessita aquest País.

19. ¿Por que molestarse con la independencia? Despues de las votaciones ya nadie se interessara por el tema, ya que los nuevos parlamentarios habrán gastado todas sus energias en conseguir un escaño y vivir del contribuyente.

18. Jaume Tria, al Parlament avui en dia, no hi ha cap diputat independentista. Cap ni un. S´han presentat dues ILP per debatre el tema i Esquerra les ha rebutjat. Va votar en contra. Ni tan sols van ésser capaços de fer aquest gest.

17. [ufsecció] PAÍS ORFE [uftítol] Caïnisme independentista i una valuosa aportació a la interactivitat [uftext] El David González i el Sebastià Alzamora ens ofereixen avui un magnífic exemple d'innovació a la xarxa: l'article interactiu. Es tracta d'una conjectura, una insinuació, un suggeriment, els quals, en funció de qui en sigui el receptor, poden ser perfectament entesos o bé només presumits, però amb l'enginyosa particularitat que, en aquest segon cas de la presumpció --i per si a algú li queda ni que sigui un mínim dubte sobre el sentit del text--, ja es compta per endavant que amb l'inestimable ajut de l'opinió lectora el significat i la bondat de l'article queden no tan sols explicitats sinó, a més a més, corroborats i tot. [ufapart] Efectivament, la manera de combatre l'independentisme que fins avui més bons resultats ha obtingut a Catalunya ha estat a través d'engegar el mecanisme de l'autodivisió. Ho explica molt bé el David amb la seva impecable frase final. I en el reguitzell de trabanquetes del dia a dia d'aquesta galdosa preindependència que ens ha tocat viure (o "independència imminent", com molt bé defineix el Sebastià Alzamora) només hi podríem afegir la recent candidatura d'Ascó a l'MTC com l'enèsim desafiament de què és objecte la Generalitat per posar a prova la/es seva/es competència/es. [ufapart] (En la nostra primera època, quan firmàvem Jaumetria, ja vam parlar prou de la passivitat del Parlament a l'hora de salvaguardar l'Estatut, la rocambolesca negociació del finançament, la instrumentalització dels Mossos en les manifestacions contra Bolonya --avui són els Bombers--, el Col·legi de Periodistes i TVC contra el conseller Saura, l'inflament del cas Carretero dintre d'Esquerra donant per fet un nou partit sense que el metge de Puigcerdà hagués, llavors, anat tan enllà --encara avui Reagrupament no és ben bé un partit--, etcètera, etcètera, etcètera.) [ufapart] Ja per acabar --i com a modesta aportació nostra a tall de corol·lari sobre el caïnisme independentista que tan bé assenyalen aquests dos encertadíssims articles escrits amb la crisi de Reagrupament com a refefons, explicarem una anècdota que hem viscut recentment en la nostàlgia de l'exili. [ufapart] Enyorats, vam orientar la parabòlica per captar televisió en català, en tan bon moment que vam enganxar el final d'una entrevista de Puigbó a Carretero amb comentari final del Salvador Sostres. Dues coses ens van cridar l'atenció en especial. Carretero no va dubtar a afirmar que entre Montilla i Mas faria president aquest últim, amb la qual cosa es desqualifica ell i el seu projecte, ja que aleshores cauria en el mateix defecte que li retreu a l'actual Esquerra però per la banda contrària, si considerem que --com s'ha evidenciat des del 2003 amb aquest Estatut que no s'acaba mai de negociar-- tan independentista és l'un com l'altre ('tanto Montilla, Mas tanto'). [ufapart] I la segona: en Sostres es va congratular que l'impulsor de Reagrupament, Joan Carretero, i el president del Barcelona, Joan Laporta --que potser sí que al final acabarà entrant a la política directament de candidat a la Generalitat, encara que només sigui perquè hi ha qui desitja tant que finalment ho sigui--, no es fessin ombra mútuament, per aquella aritmètica del nostre sistema electoral en què vint dividit per dos no són exactament deu i deu sinó que, de vegades, poden desembocar en cinc per un cantó i cinc més per un altre. Ara bé: curiosament, es va descuidar un tercer Joan. Aquell que presideix el partit dels únics vint-i-un diputats independentistes que tenim avui al Parlament.

15. Déu! Quina passió sobtada ha agafat tots els columnistes de l'Avui per desacreditar Reagrupament! És que no n'hi ha cap que digui res de bo de Rcat! Perquè, entre tant de mal, quelcom de bo duen tindre, tat?

14. www.tot-catalunya.cat

13. Sebastià t'has cobert de gloria amb aquest article. Aviam si quan fem un acte a nivell nacional informeu amb la mateixa passió com la que heu utilitzat per a intentar desacreditar a REAGRUPAMENT. Quina llastima us ha sortit el tret per la culata.