Malalt. La Stampa obria ahir la seva portada titulant “Espanya espanta Europa”. El Corriere della Sera deia: “Els comptes públics espanyols fan caure els mercats europeus”. Per al conjunt dels mitjans, Espanya és avui el gran malalt econòmic d’Europa. Grècia i Portugal comparteixen la malaltia, però no són tan grans. Contra la idea que la crisi era un fenomen universal, del qual Espanya patia la quota que li pertocava, s’imposa la constatació que a Espanya la crisi ha descobert febleses estructurals, problemes específics, que faran que hi sigui més llarga i més dura. Ho demostren les terribles xifres diferencials d’atur.

Diagnòstic. Les febleses estructurals de l’economia espanyola no es poden atribuir en exclusiva al seu govern actual. Vénen de lluny i, per tant, hi ha més responsables, polítics i no polítics. Però si avui Espanya espanta Europa és també perquè aquest govern va fer un mal diagnòstic, primer de la fortalesa de l’economia espanyola, després de l’impacte de la crisi. Zapatero va pecar de fatxenderia quan va dir que Espanya havia atrapat Itàlia i que s’anessin preparant França i Alemanya. No és estrany que ara els mitjans italians li tornin la pilota, amb sarcasme. Va pecar de ceguesa voluntària quan va negar l’existència de la crisi per raons electorals.

Teràpia. Espanya és el gran malalt econòmic d’Europa, perquè té una constitució econòmica feble, perquè li van diagnosticar malament els seus mals i perquè se li han aplicat després teràpies inadequades. Teràpies destinades a pal·liar el malestar pels símptomes de la crisi, però no a actuar damunt de les seves causes. Creient-se el diagnòstic que aquesta era una crisi provocada des de l’exterior i que se solucionaria a l’exterior, es van receptar aspirines per al constipat, a l’espera que el simple pas del temps curés la malaltia. No tot és culpa del govern. Però el govern hi té molta culpa.