Divendres30 de juliol del 2010
Societat i tecnologia
Només 4 de cada 10 joves admeten parlar habitualment en català
Segons dades de 2003 recollides en un sistema d'indicadors presentat ahir per Acció Social i Ciutadania, un 12% d'aquest col·lectiu d'entre 15 i 29 anys no l'entén
ACN
Departament d'Acció Social i Ciutadania
Ult. Act. 09/02/2010 17:14
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 23 opinions
Només un 44,3% dels joves d'entre 15 i 29 anys admeten que parlen habitualment en català i un 12% no el parlen ni el comprenen, segons un informe de 2003 elaborat pel departament de Presidència i inclòs en el sistema d'indicadors que l'Observatori Català de Joventut, del departament d'Acció Social, va presentar ahir. Segons l'estudi, aquest fenomen s'explica perquè el model d'immersió lingüística fa que la majoria de joves comprenguin el català, però, en canvi, no l'utilitzen habitualment en els seus entorns de relació.

En el cas dels més grans de 29 anys, un 52% de la població afirma que utilitza el català de manera habitual i un 70% afirma que el comprèn. D'altra banda, l'alumnat estranger en els últims 10 anys ha augmentat un 500%.

Un 88% de joves d'entre 16 i 29 anys afirmen que comprenen la llengua catalana. Es tracta d'una xifra molt superior al 70% de persones més grans de 29 anys que també afirmen que comprenen la nostra llengua. Això, però, també vol dir que un 12% de joves i un 30% d'adults més grans de 29 anys que viuen a Catalunya no comprenen el català.

Les dades, doncs, reflecteixen que els joves comprenen més el català però l'utilitzen menys que els adults. Segons l'estudi, l'explicació és que les noves generacions solen comprendre el català i de fet també són capaces de parlar-lo, però l'utilitzen menys perquè en el seu entorn social hi és menys present que en generacions anteriors.

D'altra banda, per grups d'edat la franja d'entre 15 i 19 anys és la que més entén el català. Un 92% d'aquests joves comprenen el català, enfront del 89% de joves d'entre 20 i 24 anys i del 85,4% dels joves d'entre 25 i 29 anys que també l'entenen.

L'informe, doncs, estableix que la comprensió disminueix a mesura que avança l'edat. Aquest fet, segons l'estudi, es dóna perquè hi ha més possibilitats que els més joves s'hagin escolaritzat a Catalunya i, per tant, ho hagin fet en català. En canvi, en els grups de gent més gran hi ha més presència de persones que han arribat a Catalunya després de l'etapa escolar.

El percentatge més baix de joves que entenen el català se situa a l'àrea metropolitana (un 87,2%). El percentatge més alt és a les Terres de l'Ebre (92,8%) i a les comarques centrals (92,3%). L'estudi, en aquest sentit, indica que la comprensió del català segueix sent "menys necessària" en zones urbanes de l'àmbit metropolità que en els espais més rurals, on les onades migratòries de l'Espanya dels 60 i 70 es va barrejar amb la gent catalanoparlant.
La TafaneraRemoumeIndependènciaDelicious
Opinió del lector

Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.

Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

Icona opinions 23 opinions
23. Josep Moragues i Mas (Andorra) 09.02.10 Mi querido amigo no pienso entrar al trapo de discutir, una vez más, la gran falacia que se ha montado en cataluña con el famoso año 1714, queni hubo invasión, ni guerra contra contra cataluña ninguan de las mentiras en las que estais basando el origen de Cataluña. Y al resto, es increible como seguís empeñados en querer justificar la imposición del catalán porque nadie (mejor dicho, menos gente de la deseable) lo habla. Eso no es motivo. Lo que si debería ser el norte de los políticos es articular leyes que permitan LA LIBRE ELECCION DEL IDIOMA, ENTRE LOS DOS COOFICIALES EN LA AUTONOMIA DE CATALUÑA.
jesus lorenzo rodriguez (naron) 10.02.10, 08:09
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
22. Que algú faci arribar aquest estudi a la Rosa Díez!
Joan Foix i Cenefels (Barcelona) 10.02.10, 07:45
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
21. Al lloc on treballo només dos persones som catalanoparlants. Una altra noia ha aprés el català a l'escola però no l'usa normalment. I 8 persones diuen entendre'l. Un parell d'aquestes han començat els cursos de la generalitat, però ja prou difícil és el dia a dia com per que acabin els cursos de Català, que com ells diuen no els fan falta per a gran cosa. Així doncs som dos que parlem en català i 9 que ens miren! I que duri.
Miquel Morell i Vilalbí (Barcelona) 09.02.10, 23:07
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
20. Bé jo no em queixo tan i tot i la politica de discrminació de l' Estat Espanyol vers el Català/Valencià la veritat es que cada cop més faig vida plena i en tots els àmbits en la nostra llengua. Amb naturalitat i sense complexos. Cal augmentar l´us social del Català. Sense pecar de ser somiatruites, amb els peus a terra i ser assertius cada cop més!.
Marc Sorribas i de Quadras (Gavà) 09.02.10, 22:15
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
19. Per al 16: Abans de la guerra civil, el català es parlava a l´inmensa majoría de lapoblació, pero es nota que tens molt poca memoria històrica, a partir del 1714 on el 99,99% de la gent només parlava català i no es coneixía una llengua extranjera anomenada castellà, fou imposada durant segles per la força i les prohibicions, i ara els castellans us enfadeu perque es demana que els retols dels comerços estiguin com a mínim en català, es a dir, no es prohibeix el castellà... patètic, realment patètic, m´agradaría veure que farien ara els castellans si haguessin patit segles de prohibicions i persecusions com el català, però es clar ells tenen el dret de conquesta, es a dir "con dos cojones" i això val per a tot oi??? això portarà merder i algun dia acabarà esclatant, i no trigará massa.
Josep Moragues i Mas (Andorra) 09.02.10, 19:24
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
18. Per al 16: Abans de la guerra civil, el català es parlava a l´inmensa majoría de lapoblació, pero es nota que tens molt poca memoria històrica, a partir del 1714 on el 99,99% de la gent només parlava català i no es coneixía una llengua extranjera anomenada castellà, fou imposada durant segles per la força i les prohibicions, i ara els castellans us enfadeu perque es demana que els retols dels comerços estiguin com a mínim en català, es a dir, no es prohibeix el castellà... patètic, realment patètic, m´agradaría veure que farien ara els castellans si haguessin patit segles de prohibicions i persecusions com el català, però es clar ells tenen el dret de conquesta, es a dir "con dos cojones" i això val per a tot oi??? això portarà merder i algun dia acabarà esclatant, i no trigará massa.
Josep Moragues i Mas (Andorra) 09.02.10, 19:23
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
17. Per al 16: Abans de la guerra civil, el català es parlava a l´inmensa majoría de lapoblació, pero es nota que tens molt poca memoria històrica, a partir del 1714 on el 99,99% de la gent només parlava català i no es coneixía una llengua extranjera anomenada castellà, fou imposada durant segles per la força i les prohibicions, i ara els castellans us enfadeu perque es demana que els retols dels comerços estiguin com a mínim en català, es a dir, no es prohibeix el castellà... patètic, realment patètic, m´agradaría veure que farien ara els castellans si haguessin patit segles de prohibicions i persecusions com el català, però es clar ells tenen el dret de conquesta, es a dir "con dos cojones" i això val per a tot oi??? això portarà merder i algun dia acabarà esclatant, i no trigará massa.
Josep Moragues i Mas (Andorra) 09.02.10, 19:23
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
16. enric arca nou (Vilassar de mar) ¡¡¡ haaalaaaaa! ¿Me quieres hacer creer que antes de la guerra civil en Cataluña sólo se hablaba catalán? Vamos hombre ... eso si, de acuerdo contigo que no comparto la decisión franquista de prohibir el catalán, auqneu sólo fuese anivel oficial, a nivel particular se pudo seguir hablando y de hecho el que todavía se hable se debe a que la prohibición no fue total. Y de eso puedo hablar con fundamento porque mi niñez la pasé en Baleares y se hablaba el mallorquín con total normalidad ( insisto, "en la calle", no a nivel educativo, oficial, etc.)
jesus lorenzo rodriguez (naron) 09.02.10, 19:16
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
15. Per al 12: un tal Jordi Valls Capdevila...que no s´ho creu ni ell que es diu així. Escolta maco, no tens ni idea del que estan dient, poses en dubte que el català sigui la llengua propia de Catalunya, es vergonyós i demostra una ignorància fora del normal. Segons el que dius el castellà, es a dir la teva llengua, tampoc es la original de castella, ja que va ser imposada on es parlava l´àrab, per tant segons la teva genial intervenció a la peninsula ibérica la llengua autòctona es l´àrab, pero es clar si anem més enrera anirem al visigod i abans el llatí i abans la llengua dels ibers, i si vols podem seguir enrera... la veritat es que et mereixes un nobel. Segur que ets un castellanet de la ecspania profunda que només ve aqui a tocar els nassos, ves al teu diari a opinar, es a dir a l´ABC. Visca Catalunya Lliure de xarnegos com tú.
Josep Moragues i Mas (Andorra) 09.02.10, 18:59
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
14. Núm 13: En desplau de dir-vos que trobo que no n'hi ha prou, amb un estat sobirà i oficialitat única. Sovint pensem que la independència serà oli en un llum per al problema lingüístic, però no necessàriament; penseu, per exemple, en Irlanda, que obtingué durament la seva independència d'Anglaterra el 1925, però això no fou prou per invertir el procés de substitució. De fet, el gaèlic irlandés continuà retrocedint, malgrat tot el suport oficial. La joventut catalana opta pel castellà, el castellà és vist amb naturalitat i neutralitat en la majoria d'ambients juvenils, i el català és mal vist i dóna imatge de militància o obstinació malaltissa. En la meva opinió el català només es podrà redreçar i tansformar en una llengua normal deprès d'un període de dictadura político-lingüística no inferior a 50 anys. Una dictadura de tipus militar-feixista que implanti el català per la força, amb duríssima repressió policíaca contra la militància espanyolista, prohibició del castellà a la TV, cinema, ensenyament, llibres, premsa, etc; cástigs duríssims (presó, tortura...) per als qui gosin parlar castellà en públic, etc. És a dir, COM FRANCO, PERÒ AL REVÉS. Naturalment, sóc demòcrata i em repugnarien uns mètodes semblants; només dic que seria l'única forma que jo veig per tal que el català tingués alguna possibiliatat d'esdevenir alguna dia una llengua normal. Als castellans, aquests mètodes no els repugnaren pas, i els donaren excel·lents resultats, fins al punt d'aconseguir naturalitzar dins Catalunya una llengua que la gent ignorava, i fer-la més popular que el català. I sabent com sabem que el franquisme i els règims espanyols anteriors implantaren el castellà a casa nostra per mètodes com el que he descrit, sabent espanyols i catalans això, resulta que donem per bons ELS SEUS RESULTATS, és a dir, la implantació del castellà com a llengua normal de ple dret, i acceptem el castellà sense gaire problema com a llengua oficial, i acceptem el dret del castellà i dels castellanoparlants dins Catalunya, sense tenir en compte QUE EL TERRORISME NO ÉS NI POT SER MAI FONT DE CAP DRET. Tots els drets que el castellà obtingué per terrorisme haurien d'ésser immediatament abolits. Per simple dignitat.
Maurici Miquel Forcadell i Solé (Amposta) 09.02.10, 18:50
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
Localització
Paraules clau
Català, Joves, Llengua, Estudi, Acció Social, Generalitat, Parlar