El consell executiu de la Generalitat va aprovar ahir el projecte de llei de vegueries i el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La nova divisió territorial de Catalunya pren així nova embranzida tot i que semblava ajornada sine die en una mesura que semblava lògica mentre no es resolien els problemes territorials –una mica provincians– que la mateixa llei provocava.

Però tot i no resoldre aquestes demandes de territoris, ja que tot just proposa una solució de compromís a la Vall d’Aran, el projecte tira endavant lligat al de la recuperació de l’Àrea Metropolitana, una entitat històricament sota sospita per la seva capacitat d’esdevenir un contrapoder a la Generalitat en mans dels qui sempre han controlat la majoria d’ajuntaments que envolten Barcelona.

Sigui com sigui, les noves vegueries, que en una primera fase no seran gaire diferents de les actuals províncies, és a dir, les quatre de sempre, i que s’ampliaran de forma gradual fins a les set de previstes, hauran de servir per apropar l’administració a la gent i fer-la més eficaç. I això només s’aconseguirà si s’evita doblar funcions, se simplifica el sistema, s’abarateixen les despeses i es dóna el servei que els ciutadans mereixen. De moment, però, hi ha ciutadans que discuteixen qui ha de ser capital de qui.