Deixar de fumar no és fàcil, però tant els fumadors com els exfumadors saben millor que ningú que encara és més complicat evitar les recaigudes un cop s’ha aconseguit abandonar el tabac. Tornar a provar un cigarret és una idea recurrent a la ment de molts exfumadors. Una idea que fins i tot apareix després de llargs períodes d’abstinència i que, segons ha revelat una investigació de la Universitat de Stanford (EUA) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), seria motivada, entre altres factors, per una proteïna que produeix el cervell i que, en persones fumadores, induiria a recaure en l’addicció.

Les culpables de tot plegat són les hipocretines, que es localitzen en un tipus de neurones. Quan la producció d’aquesta proteïna és molt activa, es generen estats d’ansietat que condueixen a recaure en el consum de substàncies addictives, com ara la nicotina. Conèixer aquest mecanisme obre un nou camí per trobar fàrmacs més efectius per deixar de fumar.

Els investigadors del laboratori de neurofarmàcia de la UPF van observar el paper de les hipocretines utilitzant ratolins com a models d’experimentació. Segons explica l’investigador Fernando Barrendero, coautor de l’estudi juntament amb Ainhoa Plaza-Zabala, en una primera fase es va deixar que els ratolins s’administressin les dosis de nicotina que volguessin per tal de convertir-los en addictes. Passat un temps, quan el subministrament de nicotina es va tallar en sec, els científics van observar que, si administraven hipocretina als rosegadors, els animals tornaven a buscar la droga. L’estudi apareix publicat avui a la revista Journal of Neuroscience.

Barrendero explica que hi ha tres situacions ben identificades que porten els exfumadors a una recaiguda: l’ambient (per exemple, anar al bar o sortir amb amics fumadors), l’estrès i un nou contacte amb la droga (és a dir, tornar a provar un cigarret). “Nosaltres hem vist que, sense que es doni cap d’aquests tres estímuls, la hipocretina, per si sola, indueix a la recaiguda”, explica Barrendero. Així doncs, l’equip continua investigant sota la hipòtesi que en alguna d’aquestes circumstàncies, o en totes tres, s’activa la producció d’hipocretina.

Estudis anteriors ja havien trobat certa relació entre la hipocretina i l’addicció a la cocaïna. Aquesta proteïna, a més, està associada a la regulació de la ingesta i al període de vigília. Conèixer la seva relació amb la nicotina és un primer pas per buscar fàrmacs que bloquegin els receptors cerebrals en què actua la hipocretina i anul·lar així el seu efecte en exfumadors.