11. Ja té raó i és una llàstima que sigui així, peró és el que hi ha i no podem fer gaires invents. El Sr. Carretero, quan crèiem que tenia un partit serios, ja van a partir-se un pinyó amb una destral i el Sr.Laporta va directa al joc net i patada al cap,i tampoc n´hi ha per tant !!!!

10. A voltes, cal esberlar-ho tot per trobar el camí. A una banda i a l'altra. Ara i adés. Semblaria que el joc queda restringit únicament i exclusiva a la nacionalitat. M'hi jugava dos pèsols. Ara, nomes m'en queda un. I, segueixo prenen nota. Repetim la jugada?.

09. Les esquerdes s'han d'obrir a tots els partits. I separar el gra de la palla, l'unionista de l'independentista. I Reagrupament serà el catalitzador, l'espurna que farà encendre la metxa i dinamitarà el Parlament de Catalunya per sempre més, fins que siguem un Estat Independent.

08. Si, ens intentaran desestabilitzar des de tots els costats pero no podran amb nosaltres. Reagrupament triomfara i ens alliberarem.

07. [serveixi d'agraïment al Toni Arregui] [secció] VIST DES D'ESCANDINÀVIA [apart] [títol] Tauromàquia parlamentària [apart] [text] Quan ja s'ha sapigut que Catalunya --que sempre i fins avui ha estat capdavantera a l'Estat pel que fa a acollida de població nouvinguda-- ara ja també encapçala el rànquing en caiguda del PIB i en destrucció d'ocupació, és com a mínim esperpèntic --per no dir grotesc ni gastar un qualificatiu més gruixut-- que el debat al nostre Parlament, i als mitjans de comunicació, tingui per objecte els toros. Resultat de tanta antieconomia com s'ha practicat i continua practicant-se, ja han apuntat brots de tensió social en unes quantes poblacions catalanes que sortosament, i per ara, s'han pogut neutralitzar. [apart] La responsabilitat de tot aquest autèntic desgavell és precisament política. Sobre els representants electes catalans pesa l'obligació legal i institucional de vetllar perquè la nostra societat no pugui arribar mai fins a aquests extrems. I si no tenen les competències que calen, s'ho han de manegar per procurar-se-les (i fa ben poc que s'han dotat d'un nou Estatut). [apart] O evitar aquest desastre o tancar el Parlament per almenys reduir despesa pública i/o incrementar el finançament del país, i aleshores combatre políticament aquesta crisi catalana des dels escons que els-hi pertoquen --aritmèticament decisius-- al Congrés estatal. [apart] Només ens faltaria que --a més d'ocupar una posició de privilegi que no els-hi correspon en l'escala de prioritats i que ratlla la frivolitat-- els toros del Parlament, per postres, s'arrenquessin en una impulsiva envestida, aixecant polseguera i esbufegant, i entressin encegats al 'capote' que els-hi brinden els toreros de tota la vida sota l'aparença d'un enfrontament identitari amb les Espanyes de conseqüències estèrils si no imprevisiblement contraproduents. [Bona nit i tapin-se. Jaumetria]

06. Cada cop hi ha més independentistes convençuts i no és d'extranyar veient el panorama. Un cop el debat estigui als mitjans no hi haurà qui ho pari. Ens hi juguem el nostre benestar.

05. [secció] VIST DES D'ESCANDINÀVIA [apart] [títol] Escandinaus o portuguesos [apart] [text] Quan érem canalla no es veien gaires cotxes i, en canvi, eren freqüents pels nostres carrers i carreteres les parelles de nòvios o casats que circulaven amb moto --les dones amb faldilles, amb totes dues cames a la mateixa banda--. En dues estades a Portugal l'any 1987, ens va cridar l'atenció tornar a veure, després de tants anys, aquestes parelles motociclistes. Ens va semblar que el nivell de vida portuguès no arribava al que hi havia en aquell moment a Andalusia: begudes, restaurants i hotels eren sensiblement més barats. [apart] Aquest divendres passat, al Fòrum Ibèric de Barcelona, els parlaments del president Montilla i del cap d'Estat portuguès van ser el negatiu i el positiu d'una mateixa fotografia. Mentre que el president de la Generalitat, bàsicament, convidava a afrontar la crisi amb esperit positiu i considerava políticament interessades les veus que assenyalen tota la negror d'aquest col·lapse econòmic que vivim, el president de Portugal es felicitava que el seu país no hagués invertit en la ruleta de la immigració i el totxo --o que almenys ho hagués fet en una proporció molt menor en vist el que s'ha esdevingut a l'Estat espanyol-- i reconeixia obertament la gravetat de l'escenari afirmant que són moltes les persones que han perdut els seus estalvis per culpa de l'ambició i l'egoisme d'uns pocs, i que de resultes de les males pràctiques d'aquests pocs ara els Estats han d'afrontar un notable increment de la despesa pública en forma de prestacions i subsidis que hauran de passar molts anys abans no puguem recuperar. [apart] No cal que s'amoïni, doncs, l'Alfred Bosch per un més que improbable acostament a les fredors nòrdiques d'una eventual Catalunya 'amb independència'. La nostra situació és avui tan incerta que el primer objectiu socioeconòmic d'una hipotètica Catalunya independent seria estrènyer cinturons al màxim per mirar d'arribar, com a mínim, al nivell de Portugal. [Jaumetria]

04. La independencia és un projecte a llarg termini, però hi ha temes que cal resoldre avui, com ara la tant esmentada crisi ecnomica. Cap partit d'ambit català pot fer res per la crisi si no te alguna mena de poder a Madrid, o millor encara a Brusel·les. Com aixo ultim es ara com ara impossible, cal ser a Madrid d'una manera o altra, i aixo es el que fa CiU. Si els purs del independentisme no ho entenen ... doncs potser es que viuen a Babia.

03. [secció] VIST DES D'ESCANDINÀVIA [apart] [títol] L'independentisme és el centre [apart] [text] Fins al migdia no vam poder llegir l'article que cada dissabte ens firma l'Ignasi Aragay a l'AVUI. Va ser un plaer, com sempre, però hi vam trobar una frase que se'ns va gravar al disc dur. Vam treballar fins que vam poder dinar amb aquella frase de l'Ignasi que ens anava voleiant pel cervell tota l'estona. Ens vam estirar en una llarga migdiada sabàtica per recuperar el son perdut durant tota la setmana per culpa de les diverses i inconfessables feines que ens veiem obligats a agafar d'ençà que vam quedar sense el sou de l'AVUI (!). Ens vam adormir barrinant amb la frase. I ens vam despertar amb els deures fets que ara ens permetran escriure quatre ratlles. [apart] No es pot ser de dretes i independentista. Ho vam viure amb la CiU que va governar en minoria uns quants anys amb el suport del PP. De la mateixa manera que tampoc no es pot ser d'esquerres i independentista, com hem vist fins avui amb una ICV-EUiA on els valors ecologistes i de defensa dels treballadors han pesat més que el dret d'autodeterminació de Catalunya. Sabem que l'Ignasi coneix bé, entre força més coses, la nostra història dels anys republicans i de guerra, on l'alineament --i l'alienament-- en un dels bàndols del catalanisme àmpliament majoritari ens va causar no pas pocs perjudicis i ens ha deixat amb la incògnita del que haguera pogut passar si aquelles sobrades majories absolutes de l'ERC de l'època haguessin estat, com va ser el cas del PNB, un centre equidistant respecte dels dos blocs espanyols i que tenia el suport de l'Església. [apart] D'un atac de ràbia, dels molts que ens van agafar quan vam ser despatxats de l'AVUI, ens vam tornar de dretes. Però de seguida vam haver de desistir veient de quina manera un capitalisme sense aturador ens anava abocant, i ben desaprensivament, a l'esclat de la bombolla d'imprevisibles conseqüències, una de les quals ha estat que el nostre independentisme polític ha traspassat les limitades fronteres de l'àmbit ideològic i s'ha vist forçat a trepitjar, i amb força, el terreny tan transcendentalment vital de la socioeconomia. [apart] L'independentisme és un centre. No es pot hipotecar ni per una banda ni per l'altra. Els independentistes d'avui --tot fa pensar que ja no som tan pocs-- no podrem votar dretes o esquerres fins que puguem deixar de ser independentistes. Si un partit independentista es declara de dretes o d'esquerres només ho pot fer de cara a un eventual futur d'independència i, per tant, sense independentisme. [apart] I Esquerra Republicana, d'ençà que es va proclamar independentista, ha actuat a Catalunya com un autèntic centre equidistant. Quan Convergència va perdre la majoria absoluta, els republicans esperaven ser cridats per arribar a acords, i es van ressentir, i amb raó, quan CiU va pactar amb els populars. El més probable és que la major part de la ciutadania també preferís un acord CiU-ERC, perquè el 2003 l'avui vicepresident Carod va liderar una embranzida que va fer que Esquerra comencés a comptar --que no és el mateix que decidir-- al Parlament. Si els republicans no haguessin estat centre equidistant, si no haguessin sacrificat l'esquerranisme del futur en benefici del catalanisme del present, no haurien pogut desitjar el pacte amb CiU. El creixement del 2003 incrementava la centralitat d'ERC. [apart] El Pacte del Tinell no podia tenir altres protagonistes que les tres formacions que el van firmar si considerem un aspecte tan senzill com és que al Parlament d'aleshores hi havia cinc partits i dos d'ells, CiU i PP, encara sustentaven el que era ja govern en funcions. Esperar l'acord amb CiU el 1999 i pactar govern amb PSC i ICV-EUiA l'any 2003 ens ensenya com, d'ençà que cap partit aconsegueix majoria absoluta, Esquerra ha sigut l'únic centre que ha tingut la política catalana. Que CiU també fos part, juntament amb el primer tripartit, de l'amplíssim consens que va elaborar l'Estatut del 30 de Setembre, només fa que refermar la centralitat dels republicans. Equidistància que encara guanya més pes quan el 2007, ja format el segon govern de coalició, ERC ofereix la presidència a CiU. Una maniobra com aquesta no la pot fer cap més partit. L'independentisme d'ERC és l'únic centre de la política catalana. I si aquesta proposta d'ERC a CiU es pot qüestionar des d'un punt de vista de la lleialtat deguda als socis de govern --mai, en canvi, des de la inconsistent i evasiva resposta amb què Convergència va declinar immediatament l'oferiment--, també és veritat que, en el context d'aquells dies, encara més fidelitat reclamava un Estatut acabat de ratificar en referèndum que --ben a desgrat d'Esquerra, que havia demanat el no a la ciutadania-- remetia qüestions de tanta importància com són el finançament, els trens o l'aeroport del Prat a futures negociacions amb el govern central i, per tant, des d'una manifesta posició de desigualtat, com efectivament després s'ha vist pel que fa a les dues primeres i encara es veu avui amb la gestió aeroportuària. [apart] Només l'únic partit de centre que seu avui al Parlament podia pactar, enmig de CiU i PSC, lleis que no canvien amb el pas de les legislatures com són les d'educació i de reforma de l'impost de successions i donacions. I Esquerra Republicana rebla el clau de la seva centralitat essent l'única opció política que dóna suport exprés a les consultes ciutadanes sobre la independència, on han votat i han de votar persones de dretes i d'esquerres, de totes les edats, procedències i condicions. (És prou significatiu que cap partit contrari a la independència, convençut que és aquest el posicionament majoritari a la nostra societat, col·labori en l'organització de les consultes perquè el vot negatiu hi obtingui una clara victòria i sense que els partidaris del sí puguin caure en la temptació de fer trampa.) [apart] La política centrista i sobiranista que al País Basc van treballar tres partits --centredreta, centre i esquerres-- fins que Vitòria va aprovar l'anomenat Pla Ibarretxe, a Catalunya l'ha haguda de portar ERC en solitari. Si el tripartit d'Euskadi ha passat a l'oposició abans de poder sotmetre el seu pla a referèndum, aquí la presència d'Esquerra al govern impedeix que la Generalitat badi boca contra les consultes i fins i tot ha aconseguit recentment que una majoria parlamentària s'hi pronunciés a favor, tot i que els republicans han hagut de transaccionar que la declaració no fos del ple sinó només en comissió. [apart] Veiem, doncs, com els trenta anys de Parlament, si bé no han obtingut grans fruits --d'un Estatut limitat i que, tot i amb això, no s'ha acabat de desplegar (?), hem passat a un altre de palmària indefinició i, per tant, d'aplicació més que incerta--, sí que han donat algun resultat. I és justament això el que fa que aquest espai equidistant de centre polític independentista que avui ocupa Esquerra sigui el més aïllat de l'hemicicle, on no té cap aliat concret --com no el va tenir quan es va referendar l'Estatut--, i també el que més bufetades rep a la palestra mediàtica. [apart] Amb només vint-i-un escons al Parlament i tres al Congrés, tothom s'afanya a buscar-li substitut com si es tractés d'una força ja esgotada per anys de majoria absoluta o decisiva defraudant les expectatives de l'electorat. Es respira en les maniobres polítiques i en l'opinió pública publicada un més que curiós interès perquè, a les elecciones que vénen, l'independentisme polític català hagi de tornar a arrencar posant el comptaquilòmetres a zero. [Bon dia. Jaumetria]