Tan lluny... i tan a prop de la Xina

Els ulls occidentals acostumen a veure'ls com a gent molt disciplinada, molt treballadora i, sobretot, molt tancada en si mateixa. Massa, si el que es persegueix és una integració de les diverses comunitats que conviuen en un mateix territori. A la biblioteca de Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet, però, no es van quedar de braços plegats esperant que el gran nombre de xinesos que viuen a la ciutat, sobretot al barri del Fondo, comencessin a relacionar-se obertament d'un dia per l'altre, per art de màgia. El resultat d'aquesta filosofia va ser la Xinateca, un fons de més de 3.500 documents en xinès entre els quals hi ha llibres, revistes, CD i DVD que des de fa quatre anys provoca un fet que llavors semblava impossible: que els xinesos trepitgessin una biblioteca, un espai que cal compartir amb la resta de veïns del barri, autòctons i d'altres procedències. Tot plegat, una experiència que dimecres passat va servir perquè alumnes d'Estudis d'Àsia Oriental de la Universitat Oberta de Catalunya reflexionessin sobre la inclusió de la comunitat xinesa als serveis públics de les ciutats.

Els estudiants, guiats per la directora del centre, Marta Font, i per una mediadora cultural, Verònica Padilla, van sentir de primera mà les xifres que expliquen l'èxit d'aquest fons, el més extens de tot l'Estat, tot i la dificultat d'adquirir documents per les poques distribuïdores que hi ha i per la sensació que tenen d'haver creat el projecte contra corrent de les administracions. Malgrat això, prop de 1.500 ciutadans xinesos –una quarta part de tots els que hi ha a la ciutat– s'han fet el carnet de la biblioteca, que els permet endur-se, preferentment, llibres de cuina i de medicina, veure les ofertes de feina que es publiquen als diaris i, sobretot, series en DVD. “Les han vist totes”, exclama Font, abans de confessar-se satisfeta d'aconseguir que els infants xinesos marxin a casa carregats de llibres en xinès... però també en català, en castellà o en anglès. Als seus pares, que amb prou feines saben algun mot en català o en castellà, la integració encara els és aliena però sort tenen de qui, com la Marta, pensa que les biblioteques “no han de ser magatzems de llibres, sinó punts de convivència”.