L'escola ordinària matricula el 60% dels nens discapacitats
L'objectiu és que només alumnes amb afectacions molt greus s'escolaritzin en centres especials
El fracàs és mínim quan hi comencen de petits
Queixes per la falta de recursos, coordinació i formació de professors
No és estrany veure dues mestres treballant en una mateixa aula de l'escola Folch i Torres d'Esplugues de Llobregat. Tampoc no sobta que hi hagi alumnes que estudiïn amb un material elaborat exclusivament per a ells. Són trets característics de l'anomenada escola inclusiva, és a dir, aquella escola en què alumnes amb discapacitat són un més del grup classe, això sí, amb la màxima atenció a les seves necessitats educatives especials.
Actualment, gairebé el 60% dels nens i nenes que tenen algun tipus de discapacitat es matriculen en un centre ordinari. El Departament d'Ensenyament s'ha fixat l'objectiu que el 2015 l'escolarització d'aquests alumnes augmenti fins al 70%, i que només en els casos més greus continuïn en escoles d'educació especial.
Segons la directora en funcions d'Atenció a la Comunitat Educativa, Isabel Darder, el futur és que el cent per cent dels alumnes amb necessitats educatives especials es matriculi en centres ordinaris. Per aconseguir-ho, cal superar les barreres que té l'escola pel que fa a la comunicació i la participació d'aquest alumnat. “Si és senzill substituir les escales per rampes, això mateix passa amb els aprenentatges”, destaca Darder. El professorat que participa en l'escola inclusiva no és tan optimista, i considera que sempre hi haurà casos que no es podran atendre en els centres ordinaris.
Pel que fa a la situació actual, molts docents destaquen l'èxit de la inclusió, especialment en el cas dels alumnes que comencen de ben petits. Fins i tot en casos de discapacitat greu i inclusions en la secundària, el fracàs és mínim.
Tot menys normalitat
Efrèn Carbonell, director del centre d'educació especial (CEE) Aspasim, situa el fracàs per sota de l'1%. Aquest curs, Aspasim té 71 alumnes amb afectacions greus escolaritzats en 37 centres ordinaris. “El 90 per cent dels nostres nens haurien d'estar en l'escola especia”, explica Carbonell, un clar defensor de l'escola inclusiva perquè “al centre d'educació especial ho pots donar tot menys normalitat”.
Altres veus no són tan optimistes. Artur Fernández, professor del CEE Mare de Déu de Montserrat de Barcelona, afirma que la majoria dels seus alumnes “vénen de l'escola ordinària amb trastorns emocionals i dificultats d'aprenentatge”. Diu que defensa la inclusió, però “ la realitat és que els centres ordinaris estan desbordats”.
El director general del grup Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya), Xavier Masllorens, explica que hi ha famílies i professionals “molt militants de l'escola inclusiva”, i d'altres que es mouen entre “la incredulitat i l'escepticisme”. Tot i que el futur és la inclusió, Masllorens destaca que en la pràctica hi ha moltes llacunes, ja que hi ha casos en què se segrega a la mateixa escola ordinària.
Des del sindicat CCOO, Esperança Pallàs critica que la resposta del departament és uniforme, quan “cada escola hauria de tenir els recursos adients en funció del projecte d'inclusió”. Actualment, centres escolars, sindicats i famílies denuncien una retallada de recursos que Darder no admet: “Si es rebaixen les hores de suport és perquè s'ajusten a les necessitats de l'alumne”.
No obstant això, Carbonell i l'equip directiu de l'escola Folch i Torres subratllen que no és un problema de recursos, sinó del pensament que hi ha darrere: “Els mestres s'han de sentir seus tots els nens”. En un projecte inclusiu és clau “l'organització, la flexibilitat i la detecció i resolució de problemes abans que apareguin”, afirmen des de l'escola. Per això, sí que reclamen més espais de coordinació.
Pallàs també detecta una falta de formació dels docents respecte al que significa ser una escola inclusiva, cosa que provoca que “no tots els centres tinguin els recursos per implicar tots els alumnes igual”.
L'Alba ja és una més de la classe
L'Alba, que el març del 2006 va ser agredida pel company sentimental de la seva mare i li han quedat seqüeles greus, és un dels prop de 10.000 alumnes amb necessitats educatives especials que aquest curs s'han matriculat en un centre ordinari. L'Alba, que ara té 10 anys, és una més de l'aula gràcies a materials de suport, com els pictogrames, que li permeten comunicar-se amb els mestres i la resta de companys. La Lucía, que ja fa uns anys que està escolaritzada en un centre ordinari, només necessita suport a l'hora de menjar, ja que porta una sonda gàstrica. La resta del temps es mou a l'aula com un peix a l'aigua.
Hi ha altres nens i nenes que, amb més o menys dificultats, superen amb nota l'escolarització ordinària. Amb quaderns de llengua i altres materials personalitzats, i amb docents o educadors que els presten una atenció especial però no exclusiva.
Amb tot, segons els experts consultats, cal consolidar i estendre els models de bones pràctiques en l'educació inclusiva. També queden assignatures pendents, com ara la inclusió en les activitats extraescolars o en els estudis postobligatoris.
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 04-01-2011, Pàgina 26
- El Punt. Barcelona 04-01-2011, Pàgina 26
- El Punt. Camp de Tarragona 04-01-2011, Pàgina 26
- El Punt. Comarques Gironines 04-01-2011, Pàgina 28
- El Punt. Penedès 04-01-2011, Pàgina 26
- El Punt. Maresme 04-01-2011, Pàgina 26
- El Punt. Vallès Occidental 04-01-2011, Pàgina 26
- Avui 04-01-2011, Pàgina 22