Solució tècnica, decisió ideològica

El que havia de ser una solució estrictament tècnica per intentar alleugerir les clàssiques congestions de trànsit en hora punta als principals accessos de Barcelona es va acabar convertint en una mesura ideològica per reduir el límit de velocitat a 80 km/h a més de setanta quilòmetres de la xarxa viària que envolta la gran metròpoli. L'arribada d'Iniciativa per Catalunya Verds a la conselleria d'Interior el 2006 va precipitar la implantació de la zona 80, que ja perseguia sense èxit el Departament de Medi Ambient, també a les mans d'ICV, durant el primer tripartit.

L'opinió dels experts, blindada pel suport implacable de l'aleshores consellera d'Interior, Montserrat Tura (PSC), va avortar el pla d'Iniciativa, que, sense la complicitat i cooperació d'Interior, no podia tirar endavant la mesura proposada per Medi Ambient. El relleu de Tura per Saura va proporcionar a la formació ecosocialista l'escenari desitjat per tirar endavant els seus propòsits: el 2007 s'aprovava el pla que preveia la limitació dels 80 per hora i el gener del 2008 es va començar a aplicar.

Quan ICV va arribar a Interior i va confiar la direcció del Servei Català de Trànsit a un home del partit, Josep Pérez Moya, mai en aquesta institució s'havia parlat de limitar la velocitat de manera permanent en cap carretera. Es parlava, des del 2002, d'aplicar un sistema de velocitat variable als accessos de Barcelona per regular la intensitat del trànsit i minimitzar les congestions en hora punta, sobretot perquè aquesta experiència ja estava en marxa en altres països europeus, com ara Holanda i el Regne Unit, i estava donant bons resultats. Entre el 2003 i el 2006, durant el primer tripartit i amb Interior a les mans de Tura, el Servei Català de Trànsit i la Universitat Politècnica de Catalunya van estar treballant conjuntament per desenvolupar un prototip que permetés aplicar aquest sistema. En cap cas, confirmen responsables del projecte d'aquella època, es va preveure la incorporació de radars sancionadors als panells informatius, ja que no es va concebre com una mesura d'aplicació coercitiva sinó d'informació al conductor. És amb l'arribada de Pérez Moya a Trànsit que el Departament de Medi Ambient recupera la idea fallida i introdueix, amb la connivència d'Interior, la limitació permanent de la velocitat a 80 km/h en trams d'autovia o autopista on fins llavors es podia circular a 90, 100 i fins i tot 120 quilòmetres per hora. L'objectiu era reduir amb aquesta mesura la contaminació atmosfèrica que superava els límits que marca la UE, però les xifres van revelar una incidència mínima. Per això, després Trànsit va introduir com a variable la reducció de l'accidentalitat, malgrat que cap dels trams afectats no ha estat mai considerat un punt negre de la xarxa viària. El nou equip d'Interior, dirigit per Felip Puig (CiU), vol recuperar la idea inicial de la velocitat variable sense límit permanent preestablert i així ho defensarà en la comissió rectora que ha de derogar la zona 80.