ensenyament
Encoratgen els mestres a canviar l'escola des de dins
La jornada Repensem l'Escola, organitzada per la Fundació SER.GI, va reunir ahir a Girona 350 mestres que creuen que un altre sistema és possible
Els reptes de l'escola actual van centrar ahir la jornada Repensem l'Escola, organitzada per la Fundació SER.GI a Girona, amb una assistència de 350 mestres que va superar amb escreix les previsions fetes per l'organització.
L'escola –i la societat en general– es troba en un moment històric que Enric Queralt, inspector d'educació, va definir com un autèntic canvi d'època. L'escola és qüestionada des de molts sectors, es publiquen xifres de fracàs escolar, d'informes PISA, i tothom es pregunta com s'ha d'educar, si els mètodes convencionals són encara vigents o cal reformar l'escola. Els mestres que hi havia ahir a Domeny estaven més en sintonia amb aquesta segona premissa: cal atrevir-se a canviar coses, a provar altres maneres de fer, perquè els canvis han de començar des de dins.
Tal com va recordar l'assessor educatiu Marco Zagal, el model d'educació actual en molts casos encara està calcat de l'època de la industrialització. Podem continuar perpetuant el mateix model en una societat que no té res a veure amb la que hi havia llavors? Cada cop hi ha més docents que tenen clar que no, que una altra escola és possible i desitjable, una escola que respecti els ritmes i estils d'aprenentatge dels alumnes.
Jugar amb avantatge
En la taula rodona que es va fer al final de la jornada, Xavier Besalú, professor de pedagogia de la UdG, va començar amb una reflexió interessant: en comparació de l'escola tradicional, les escoles alternatives juguen amb dos factors de mal generalitzar: famílies que han fet de la seva vida i del desenvolupament dels seus fills la seva prioritat, i educadors que en fan el seu estil de vida. “A l'escola pública hem de treballar pensant en les famílies que no poden o no volen anar en aquesta línia. Però calen mestres que facin a les escoles el que voldrien trobar per als seus fills i filles”.
Escoles d'una sola línia
Besalú va enumerar un seguit de coses que es poden aprendre de l'escola alternativa: s'han de tenir espais de dimensions humanes (les escoles de més d'una línia haurien de ser una excepció); la relació amb les famílies ha de ser horitzontal, i actualment s'ofereix una relació “d'expert a usuari”; la qualitat de l'educació depèn de la qualitat dels mestres; s'ha de fer possible que convisquin nens de diferents edats a les aules i, a infantil i primària, que els nens tinguin pocs referents i clars.
Calen plantilles estables
Mestres i pares de diferents escoles van exposar les seves experiències, i en aquest sentit, Sara Patrícia, directora d'escola, va plantejar els reptes que suposa intentar innovar en un centre quan la plantilla no és estable i els mestres nous que arriben no creuen en el projecte. Un problema, el de l'estabilitat dels docents, de difícil solució, segons Queralt.
L'inspector d'educació va parlar de l'impuls de les noves tecnologies i l'ús massiu d'internet, que obliguen a replantejar moltes coses. Aquest canvi d'època és, en part, el que té trasbalsat el sistema educatiu actual. També va recordar que els decrets “no diuen res d'horaris, que són un invent dels mestres, i de l'escola”. I va llançar un missatge en què va assegurar que es poden fer moltes coses per innovar, però que sovint no es fan per inèrcia.