successos
Consum personal o delicte
Les associacions cannàbiques i els Mossos reclamen jurisprudència per determinar els límits del Codi Penal
Tretze entitats d'autoconsum de marihuana hi ha registrades a Catalunya
Barcelona, cinc de la tarda i lloc indeterminat. Un home accedeix a una associació d'autoconsum de cànnabis i recull els grams de droga que li pertoquen segons la quota que ha acordat abonar com a soci. Un carnet amb totes les seves dades personals l'identifica com a membre de l'entitat. Però si després una patrulla policial l'identifica al carrer amb marihuana es pot argumentar que és per a consum personal o és un delicte? Els Mossos poden escorcollar entitats registrades legalment a partir d'indicis o identificacions de socis? Què hi diu la llei?
La disjuntiva només es tracta en l'article 368 del Codi Penal. I deixa interrogants. Diu el text que poden ser condemnats a penes d'entre tres i sis anys de presó “els que executin actes de cultiu, elaboració o tràfic, o d'una altra manera promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques”. Pels Mossos, la llei és clara: el cultiu ja pot ser considerat delictiu i pot motivar l'escorcoll de l'entitat. A més, “si la quota que paga el soci està destinada a obtenir la droga, ja es pot parlar de tràfic i de consum de droga”, explica el sotsinspector Francesc Almagro, cap de la unitat central d'estupefaents de la policia.
Per les associacions, en canvi, la seva activitat no és delictiva. “El Codi Penal deixa clar que el cultiu només és delicte si hi ha, a més, tràfic de droga”, assegura l'advocat Martí Cànaves, expert en causes judicials contra entitats d'autoconsum. “No trafiquem. La quota que abonen els socis serveix per pagar les despeses de l'entitat privada i els grams de cànnabis d'autoconsum permesos”, afirma, per la seva banda, el responsable d'una de les associacions que han proliferat darrerament a Catalunya, on actualment hi ha tretze entitats d'aquest tipus registrades al Departament de Justícia amb milers de socis abonats.
“El problema és que falta més jurisprudència”, coincideixen a indicar els Mossos i les associacions. En el Codi Penal no apareix el límit del consum personal. A més, les sentències que hi ha hagut fins ara són molt contradictòries. N'hi ha que han condemnat a penes de presó persones interceptades amb bosses de cànnabis. N'hi ha d'altres, com una del Tribunal Suprem, que va absoldre un home al qual la policia havia trobat 100 plantes de marihuana. “Va al·legar autoconsum i el jutge el va deixar lliure”, explica el sotsinspector Almagro.
Queixes dels veïns
Els Mossos s'aferren a la seva interpretació de l'article 368 per justificar qualsevol actuació contra les associacions, que gairebé sempre s'inicien arran de les queixes veïnals per la forta olor i la presència de gent entrant i sortint de pisos. “Si ens diuen que en un local hi ha centenars de plantes, nosaltres hem d'actuar, encara que sigui una associació legal o un club privat”, hi afegeix Almagro, que ha dirigit les darreres operacions contra entitats cannàbiques a Barcelona, a les quals s'acusa de traficar amb la droga i blanquejar els diners.
Les entitats, però, se senten “perseguides”. Asseguren que els Mossos fan controls a les sortides d'algunes de les associacions per identificar consumidors, obtenir dades de l'entitat i intervenir la droga i els carnets dels socis. “La seva activitat és al límit de la legalitat”, conclou l'inspector Jordi Oller, cap de l'àrea central de crim organitzat dels Mossos.
Quotes d'entre 30 i 200 euros mensuals
Les quotes depenen del consum, que pot ser d'oci o terapèutic. En una entitat de Barcelona, els socis (50) paguen entre 30 i 200 euros al mes per la marihuana, que és cultivada en secret. Per ajustar-se a la legalitat –o al buit legal–, moltes associacions han recorregut al despatx de Martí Cànaves, que el 2010 va aconseguir que la fiscalia autoritzés el registre de la primera entitat d'autoconsum a Barcelona, a la Barceloneta.