La ‘viquidècada' en català
Es commemoren els deu anys de l'edició en llengua catalana de la Viquipèdia
La celebració fa créixer el nombre de pàgines servides i d'editors actius
Es vol guanyar en qualitat lingüística i diversitat temàtica
Va ser la tercera versió idiomàtica a ser creada –després de l'anglesa i l'alemanya– i la segona amb un article en llengua pròpia (l'alemanya no va introduir cap contingut fins dos mesos després). Enguany, la Viquipèdia en català celebra el desè aniversari, i ho fa en plena forma. A més de superar els 300.000 articles –cosa que l'equipara a llengües com ara el suec, l'ucraïnès i el xinès–, la Viquipèdia en llengua catalana també es distingeix per la qualitat. Té més de 480 aportacions distingides amb aquest segell i lidera la llista de 1.000 articles que tota Viquipèdia hauria de tenir.
L'aniversari també està sent de rècord, ja que durant el mes de març –el 16 va ser el dia en què va néixer l'edició catalana– es van servir un 70% més de pàgines que en el mateix període del 2010 i es va arribar als 1.755 editors, un 10% més que l'any passat. Però els administradors de la versió catalana no es donen per satisfets. “Es pot veure el got mig ple o mig buit i, en el meu cas, m'agradaria que millorés la qualitat lingüística”, explica Joan Ramon Gomà, president de l'associació Amical Viquipèdia.
La raó d'aquest dèficit és que molts dels viquipedistes –nom amb què es coneix els editors– tenen una edat avançada i no van estudiar en català. L'altre gros de contribuents són joves estudiants. En opinió del viquipedista David Parreño, falten lingüistes que s'animin a fer d'editors. Pel que fa a l'ampliació de la temàtica dels articles, també constata que falten més químics i metges.
Tot i això, la Viquipèdia en català té un bon estat de salut. Gomà considera que l'èxit es pot explicar pel tarannà de la societat catalana, que és “especialment activa”. Un altre factor que afavoreix “que tinguem una enciclopèdia més que digna” és la dinàmica que presideix el desenvolupament del projecte, “en què no hi ha jerarquies establertes”.
Parreño apunta “l'activisme catalanoparlant a la xarxa” com a clau de l'èxit. En aquest sentit, explica que, segons l'enquesta d'editors, un dels principals motius per ser viquipedista “és fer país i difondre la cultura catalana”.
Aquest component és comú en totes les edicions de la Viquipèdia, segons explicà Gomà, que assegura que malgrat la motivació inicial dels editors la versió catalana “és la menys etnocèntrica, juntament amb l'alemanya”. Això s'extreu del projecte de final de carrera de l'estudiant d'humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Marc Miquel, que ha analitzat 25 edicions diferents. La motivació que perdura és el gust per fer la tasca. Pel que fa al perfil de viquipedistes, igual que en la resta d'edicions, la majoria són estudiants de menys de 25 anys o gent de més de 55. Gairebé tots els editors resideixen als Països Catalans, encara que també hi col·laboren estrangers amants de la llengua. Parreño explica el cas d'un viquipedista d'origen israelià que es va enamorar del català quan era al país de vacances i el va escoltar per la ràdio.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 23-05-2011, Pàgina 23
- El Punt. Barcelona 23-05-2011, Pàgina 62
- El Punt. Camp de Tarragona 23-05-2011, Pàgina 36
- El Punt. Comarques Gironines 23-05-2011, Pàgina 76
- El Punt. Penedès 23-05-2011, Pàgina 23
- El Punt. Maresme 23-05-2011, Pàgina 23
- El Punt. Vallès Occidental 23-05-2011, Pàgina 23
- Avui 23-05-2011, Pàgina 59