PERE CONDOM
DIRECTOR DEL PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE LA UDG
“El parc de la UdG busca solucions al seu deute”
Com altres parcs de Catalunya, ha de tornar préstecs al ministeri, i el director Pere Condom afirma que l'antiga Generalitat va deixar un llegat complicat
Hi ha vuitanta empreses, trenta grups i centres de recerca i catorze institucions al parc científic i tecnològic
Quina és la situació del Parc Científic i Tecnològic de la UdG?
Hi ha vuitanta empreses, trenta grups i centres de recerca i catorze institucions allotjades en els seus edificis. En total, hi treballen 1.300 persones i cada any s'hi fan uns 200 actes, en què hi participen unes 12.000 persones.
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va parlar d'un excessiu endeutament dels parcs. Quina és la situació econòmica del parc de la UdG?
D'una banda, és bona, ja que generem prou ingressos per cobrir les despeses de funcionament, que sumen una mica més de 2,5 milions d'euros anuals. A més, cobrim també els retorns d'un conjunt de préstecs que sumen una quantitat aproximada de 20 milions d'euros. Aquest any hem tornat 1,5 milions d'euros per aquest concepte. Tenim, però, uns préstecs atorgats pel Ministeri de Ciència i Innovació que el nostre pla de viabilitat inicialment no havia previst i que introdueixen molts reptes en la gestió del projecte. I estem intentant trobar els camins adequats per donar-hi solució.
Per què no estaven previstos?
Van ser uns préstecs atorgats els anys 2005 i 2006 per mitjà d'unes convocatòries públiques. Vam obtenir uns 19 milions d'euros i els vam destinar a la construcció dels edificis Monturiol i ICRA. Prèviament, la Generalitat havia anunciat un programa per cobrir les quotes anuals d'aquests préstecs, el retorn de les quals s'iniciava el 2009 i s'allargava durant dotze anys. El programa tenia un pressupost de 120 milions d'euros i al parc de la UdG se li van assignar els 19 milions que havia obtingut del ministeri. Però en els darrers anys, els responsables de l'administració catalana no van traslladar adequadament el programa a l'àmbit administratiu i han deixat un llegat complicat en molts parcs i universitats. També, òbviament, en el nou govern de la Generalitat.
Què hi diu, de tot això, la nova Generalitat?
Tot i que el problema prové d'una gestió poc fina del govern precedent, nosaltres hem trobat ara una resposta magnífica, una voluntat clara de resoldre els efectes del problema. Ara bé, veiem que la solució no pot ser la que s'havia proposat fa cinc anys. El marge de maniobra del nou govern per resoldre aquesta qüestió és ara molt menor i nosaltres ho entenem. Plegats, busquem solucions alternatives, que hi són.
Però què passaria si no es trobessin solucions?
La situació seria complicada, però estic segur que aquest escenari no es produirà. Estic convençut que trobarem els camins adequats per fer créixer el nostre projecte.
També tenen deutes pendents amb l'Ajuntament des de fa temps. Com ho poden resoldre?
És una qüestió que fa molt de temps que és sobre la taula. La interpretàvem com l'aportació de l'Ajuntament al projecte. Però per diversos motius no es va concretar. Ara tenim un altre equip de govern a l'Ajuntament que ha manifestat la seva voluntat de participar més activament en el parc, de reforçar el projecte, de conferir-li un perfil més territorial, un fet que segur que tindrà efectes positius. Tot plegat ens aporta una visió optimista i ens fa pensar que podrem concretar una solució a aquell problema històric.
Quins projectes destacaria?
El centre de demostració de tecnologia que es construeix a l'edifici Monturiol, conjuntament amb l'empresa Lavinia i el Centre Tecnològic Barcelona Digital. Serà un espai d'aplicació de les TIC als àmbits audiovisual, del turisme i de l'esport. El setembre entrarà en servei la delegació del centre tecnològic Ascamm al parc, que aproparà l'oferta d'aquest centre a les empreses gironines i facilitarà la transferència de tecnologia de la UdG. A final d'any, s'inauguraran les plataformes tecnològiques dedicades al 3D.