Sospirs pel pacte fiscal

Catalunya no és el melic del món, però el seu canvi de govern se segueix amb expectació des de Flandes. De fet, el concert econòmic (o pacte fiscal) promès per CiU podria reforçar i donar arguments als partits que reivindiquen més autonomia per posar límits a la caríssima solidaritat amb Valònia. Bèlgica ja fa prop de mig any que no té govern perquè la sobiranista N-VA, que va guanyar les eleccions del 13 de juny amb el 30% del vot flamenc, s'aixeca de la taula de negociació cada cop que els francòfons es neguen a traspassar la recaptació d'impostos a les regions. “Envegem el concert basc, el signaríem ara mateix a canvi de quedar-nos a Bèlgica”, admet la seva eurodiputada Frieda Broepels.

Als flamencs els preocupen molt més els números –l'espoli való de 5.400 milions d'euros anuals– que les banderes, i “almenys tres de cada quatre aposten pel concert econòmic, incloent-hi els empresaris”, celebra Broepels. El líder de l'N-VA, Bart de Wever, evita parlar de secessió, i prefereix prometre “l'evaporació gradual de Bèlgica”. “No tinc el botó de la desintegració nuclear de Bèlgica”, va advertir la mateixa nit electoral. “La societat catalana és molt més madura: mentre vosaltres feu consultes d'autodeterminació, aquí el referèndum és tabú”, compara Broepels, convençuda que si el 42% dels flamencs voten partits independentistes és “per tibar més la corda i pressionar Valònia, no per separar-se'n, encara”.

L'exprimer ministre belga Guy Verhofstadt, molt enyorat per flamencs i valons, felicita Artur Mas per la seva “tremenda i convincent victòria”. El cap de files dels liberals a l'Eurocambra demana al nou president que treballi “per construir una Europa més forta basada en fonaments econòmics sòlids, un entorn empresarial competitiu i un mercat de treball dinàmic”. Els democratacristians del CD&V, exsocis electorals de l'N-VA i fins ara hegemònics a Flandes, també estan interessats en el concert econòmic basc, i la seva cap de llista, Marianne Thyssen, ha contactat amb l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa per demanar-li informació. Thyssen reconeix que ha estat poc exigent en la reivindicació d'aquest pacte fiscal amb Valònia, que els ha passat factura a les urnes i els ha deixat amb només 17 diputats.

El líder de l'ultradreta i separatista Vlaams Belang, Filip Dewinter, que ha participat en la campanya electoral de Plataforma per Catalunya,
lamenta que “és una llàstima que
Anglada hagi quedat a les portes d'entrar al Parlament”, però li augura “molts regidors en les municipals”, perquè “la islamització de Catalunya és insostenible”. Amb més de mig
milió de vots i dotze diputats, Dewinter admet que té “molta simpatia” amb CiU, “tot i que no és prou independentista”, i assegura que “Catalunya és molt més a prop de la independència que Flandes, perquè fins i tot ja té policia pròpia”.

A Bèlgica, el vot està encara més fragmentat que a l'Estat espanyol, perquè no hi ha cap partit polític que es presenti a les eleccions alhora al nord i al sud. Els flamencs només
poden votar formacions d'arrel neerlandòfona, i els valons, d'arrel francòfona –l'excepció són els brussel·lesos, que poden triar–. Això fa que el partit que ha guanyat les eleccions, l'N-VA, de De Wever, tingui només 27 escons i el 17,40% dels vots del conjunt de l'Estat, poc més d'un milió. Socialistes del nord i del sud són partits diferents i no comparteixen grup –a
diferència del PSC i el PSOE o del PPC i el PP–, com els ecologistes, els liberals o els democratacristians.
La governabilitat del plat pays no
depèn de tripartits sinó com a
mínim de pentapartits amb formacions de les dues comunitats lingüístiques i paritat de ministres, un trencaclosques que encara podria
trigar mesos a resoldre's.

Els francòfons no volen ni sentir a parlar de concert econòmic: sense la solidaritat flamenca el PIB de Valònia s'esfondraria un 6%, els valons que viuen per sota el llindar de la pobresa passarien del 16% al 27% i s'haurien d'acomiadar de l'atur vitalici, segons calcula l'equip de reflexió België Anders / La Belgique Autrement.