Sabadell: l'oasi al mig del desert

La urbanització del sector de Can Gambús es va iniciar quan la pressió de bombolla immobiliària començava a arribar al seu punt màxim i va quedar enllestida quan els estralls de la crisi ja eren prou evidents. Aquest barri i el polígon empresarial de Sant Pau –que encara s'està urbanitzant i on, de moment, només la multinacional Ikea ha anunciat la seva intenció d'instal·lar-se– esgoten les possibilitats d'expansió urbanística del planejament vigent de Sabadell, però ara comparteixen un paisatge erm, sense habitatges ni construccions.

El pla parcial de Can Gambús preveu la construcció de 3.084 habitatges, uns 500 dels quals en diferents règims de protecció oficial, però, en els dos anys llargs que fa que la junta de compensació va enllestir la urbanització, amb prou feines s'han aixecat un 15% dels habitatges de promoció privada, la comercialització dels quals també ha estat prou feixuga.

A la primavera de l'any passat també s'hi va inaugurar el parc central del barri, el segon més gran de la ciutat, on excepte els caps de setmana escassegen els passejants, tret dels jubilats que s'hi aventuren i ciutadans que s'hi acosten fent footing en les hores de menys calor. I malgrat que encara hi ha molt pocs veïns al barri, des de mitjan 2008 hi funcionen els més de 1.200 fanals i 300 semàfors que regulen sovint carrers deserts. El consistori justifica que hi hagi enllumenat en tots els carrers per motius de seguretat, ja que els veïns dels barris adjacents, com ara els Merinals o Cifuentes, hi passegen i els carrers són transitables.

A diferència d'altres barris fantasma, la letargia de Can Gambús no ha estat ocasionada pels problemes econòmics de les promotores, sinó més aviat en espera que bufin vents millors per al mercat immobiliari, ja que els pocs pisos que s'hi han venut s'han comercialitzat a preus molt inferiors als esperats.