Arquitectura 8,8

El 27 de febrer, un violent terratrèmol de 8,8 graus en l'escala Richter va arrasar el sud i el centre de Xile. La cruel sacsejada, que va durar uns tres minuts, va aniquilar desenes i desenes de persones i va destrossar, sense pietat, ciutats senceres. Milers d'habitatges, edificis històrics, escoles, hospitals, equipaments culturals, carreteres, ponts i ports van quedar reduïts a pols. Des de llavors, la principal preocupació dels xilens –sobretot un cop rescatats els miners més heroics del planeta, en la que va ser la segona tragèdia de l'any, però, aquesta sí, amb final feliç– és reconstruir el país.

Com no podia ser d'una altra manera, els arquitectes han assumit l'enorme responsabilitat que representa refer el seu país –terra de sismes de gran intensitat– a curt i a mitjà termini. Però, és clar, saben que necessiten molta ajuda, i en el marc de la celebració de la XVII Biennal d'Arquitectura (del 18 al 27 de novembre) han convidat vuit estudis d'arquitectura de Barcelona per trobar les claus que obrin l'esperança al seu futur. Una vegada més, perquè no és res de nou, aflora la reputació internacional de l'arquitectura catalana.

“Podem aprendre moltes coses de vosaltres. Necessitem respostes intel·ligents i innovadores!”, els va dir ahir el cònsol general de Xile, Matías Undurraga, als arquitectes catalans seleccionats, reunits al pavelló Mies van der Rohe.

Els vuit estudis –relativament joves però experimentats i, sobretot, amb idees molt clares del que és i representa que ha de ser el paisatge de la ciutat “entès com a paisatge urbà, social, cultural i intel·lectual”, segons explica Oriol Clos, director d'urbanisme i arquitecte cap de l'Ajuntament de Barcelona– són Aldayjover Arquitectura y paisaje, BAAS Jordi Badia, Baena Casamor Arquitectes-BCQ, Conxita Balcells Associats, Lluís Comeron i Graupera, Mamen Domingo i Ernest Ferré Arquitectes, EMBA-Estudi Massip Bosch Arquitectes, i Forgas Arquitectes.

Tots participaran en conferències, taules rodones i en una exposició que, tot estirant el fil d'alguns dels seus projectes més singulars (el Museu Can Framis en una zona en plena transformació, el 22@, de BAAS Jordi Badia, i la depuradora de l'Alt Maresme Nord, en una pedrera vella i abandonada, de Baena Casamor Arquitectes, per dir-ne només dos exemples), difondrà una manera de fer arquitectura genuïna, que ha funcionat molt bé a Catalunya i que pot inspirar els seus col·legues xilens. Un model propi, o més aviat una actitud, que s'obstina en “la utilitat i el servei”, sense renunciar mai a erigir una arquitectura “emotiva”, remarca l'arquitecte Jordi Forgas.