Mor Lucian Freud
Exponent del realisme i famós pels seus quadres de nus, el nét del precursor de la psicoanàlisi desapareix a Londres als 88 anys
El pintor britànic Lucian Freud, exponent del realisme i famós sobretot pels seus quadres de nus, va morir ahir a la seva casa de Londres a l'edat de 88 anys. La notícia la va donar el marxant d'art nord-americà William Acquavella, que no va explicar res sobre les causes de la mort i que es va limitar a dir que Freud era “un dels pintors més grans del segle XX”.
Nét del precursor de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, Lucian va néixer a Berlín el 1922, i als deu anys es va traslladar amb els seus pares al Regne Unit a causa de l'avenç del nazisme. Ja en territori anglès, va estudiar primer a la Central School of Art de Londres i, més endavant i amb força èxit, a l'Escola de Pintura i Dibuix Cedric Morris's East Anglian, a Denham.
El 1943, i dos anys després d'haver-se allistat com a mariner en un vaixell de mercaderies, l'editor de Ceilan Tambimuttu li va encarregar il·lustrar el llibre de poemes de Nicholas Moore The glass tower. Un any més tard va fer la seva primera exposició individual a la Lefevre Gallery, i va exposar-hi el famós quadre L'habitació del pintor. L'estiu de 1946 va viatjar primer a París i més tard per Itàlia durant diversos mesos, per tornar després a Londres.
Inicis surrealistes
Les seves primeres obres s'han associat sovint
al surrealisme. Mostren persones i plantes en juxtaposicions poc habituals. A partir de 1950 va començar a practicar el retrat, sovint de persones nues, sense res al fons i amb colors neutres.
La temàtica de la seva obra acostuma a tractar de les persones i la seva vida quotidiana i familiar. Com el mateix Freud va apuntar: “El tema és autobiogràfic, tot allò que té a veure amb l'esperança, la memòria, la sensualitat i la participació, la veritat... Pinto la gent no pel que vulgui ser, sinó pel que és”. Així mateix, també va pintar sovint la vida animal, sobretot dels cavalls, una de les seves passions.
Freud no deixa una producció gaire extensa, però sí molt cotitzada, com prova el fet que un dels seus quadres, on es veu una dona dormint en un sofà, es va vendre el 2008 per 23,2 milions d'euros, i es va convertir en el quadre més car d'un pin tor viu.