Nous reptes, noves respostes

Existeix un ampli consens sobre la idea que la crisi és conseqüència de l'excessiva desregulació dels mercats i d'un sector financer desproporcionat i irresponsable. Som testimonis de les conseqüències de les receptes econòmiques que, des del Consens de Washington, prediquen els governs conservadors. La doctrina de la desregulació ha empès les nostres economies al límit del col·lapse i a una crisi social desconeguda a Europa durant dècades.

Paradoxalment, la socialdemocràcia, que representa l'alternativa natural a aquesta doctrina, viu un moment de baixa representativitat a tot Europa. Actualment a la UE, només Espanya, Grècia, Portugal, Àustria, Eslovènia i Xipre estan governats per partits d'esquerra. Fa 10 anys, 11 dels 15 països que aleshores conformaven la UE estaven en mans de la socialdemocràcia.

¿Per què la socialdemocràcia europea que proposa una supervisió més estricta de l'economia, una regulació més responsable dels mercats i una sortida justa de la crisi no rep el suport de la majoria de ciutadans i ciutadanes europeus? ¿Per què està en crisi la socialdemocràcia i no pas el neoliberalisme?

Crec que la resposta a aquestes preguntes requereix una profunda reflexió. Dels debats que estem portant a terme al Grup dels Socialistes i Demòcrates (S&D) al PE emergeixen dues idees principals.

En primer lloc, el convenciment que la socialdemocràcia europea ha de construir una narrativa renovada basada en els valors de sempre però adaptada a les exigències del segle XXI.

La socialdemocràcia ha tingut dificultats per adaptar el seu discurs als vertiginosos canvis de l'era global, mentre que, per contra, el discurs conservador es troba molt còmode responent als reptes globals amb majors dosis de liberalisme i desregulació.

L'economia internacional, profundament interconnectada, ha canviat les regles de joc i els jugadors s'han tornat molt més dependents entre ells mateixos. Alhora que han aparegut immenses oportunitats de progrés, també s'han fet més evidents les majors restriccions per la política, encasellada en els estats nació.

El progressiu esvaïment del poder dels estats per governar l'economia ha convertit en poc eficaces les eines tradicionals de resposta a la crisi. Per això, és més necessari que mai que treballem conjuntament. Només a través d'una Europa unida, políticament i econòmicament, la socialdemocràcia podrà recuperar el terreny que li correspon. Aquesta ha de ser la nostra primera guia.

En segon lloc, ha de fer-se evident l'alternativa clara i diferenciada que representa la socialdemocràcia. Tenim el convenciment que existeix una sortida justa de la crisi. Una resposta que ha d'anar més enllà d'uns millors sistemes reguladors, estratègies de gestió de riscos i majors requeriments de capital. Aspirem a recuperar el contingut ètic que ha estat absent dels mercats financers. Deia Ed Miliband recentment, que és possible dur a terme ajustaments justos socialment “que tinguin un equilibri entre majors ingressos públics i les necessàries retallades de despeses”.

Una resposta justa, afegiria jo, ha de passar per una major contribució dels responsables de la crisi. Per aquest motiu, el Grup S&D al Parlament Europeu, en col·laboració amb el Partit Socialista Europeu (PSE), va llançar fa dos anys la campanya per la Taxa sobre Transaccions Financeres (FTT) que avui defensa la immensa majoria de països de la Unió, però que, malauradament, no ha obtingut el suport unànime al Consell Europeu, majoritàriament conservador.

Així mateix, els progressistes hem d'estar preparats per al món que ve. Al 2030, segons l'informe de savis liderat per Felipe González, Europa necessitarà 100 milions d'immigrants per sostenir els nostres sistemes públics de pensions. Els socialdemòcrates hem de ser capaços d'explicar la importància de la immigració per al nostre futur, a més d'un compliment estricte dels Drets Fonamentals, en contraposició al menyspreu i populisme que mostra una part important de la dreta europea.

Igualment, hem d'acceptar que en el món que emergeixi després de la crisi, Europa no podrà preservar el seu nivell de vida si no és capaç de respondre als compromisos adquirits en l'Estratègia 2020 i a favor d'una veritable Europa del coneixement.

Per 2020 s'estima que el 35% dels llocs de treball a Europa seran llocs per a treballadors altament qualificats. Això significa que 15 milions més de llocs de treball requeriran un alt grau de formació i competència tècnica i professional. Ara per ara, els nivells d'educació i formació a Europa estan lluny d'aquest repte. Menys d'una de cada tres persones a la UE té formació universitària, en comparació al 40% a Estats Units o al 50% al Japó.

Necessitem major i millor inversió en educació per reduir els altíssims índexs d'abandonament escolar, des dels primers anys fins a la universitat. Només el 27% de les nostres universitats es troben entre les 100 millors del món –comparades amb les 57 d'Estats Units.

Un millor ús del talent humà serà l'instrument estratègic per assegurar el progrés dels individus i de la societat europea en el seu conjunt. Si volem competir en el món global i mantenir alts nivells d'ocupació digna per a tothom, hem de garantir l'excel·lència en l'educació i crear un entorn socioeconòmic i regulatori en què floreixin la investigació, la creativitat i la innovació.

En el món actual, els nostres valors són indispensables. Per això, és urgent que els posem al dia, que tinguem la intel·ligència de fer propostes viables i la valentia de portar-les a la pràctica.