Fins el proper 28 de febrer a la primera planta del Casal Pere Quart es pot veure l’exposició Rodals i ciutats. L’equilibri és possible, una mostra organitzada per l’ADENC en la qual es reflexiona sobre “el punt de diàleg entre les ciutats i el seu entorn natural”, tal com ha explicat el seu encarregat, el geògraf Josep Germain i que ha estat inaugurada aquest dilluns.

Repassant els 112 quilòmetres que hi ha entre el Vallès Occidental i l’Oriental, a través de plafons informatius i un audiovisual s’ofereix de manera molt pedagògica diversos exemples sobre com la vida urbana ha interferit en l’àmbit natural. A més, com que està pensada per a un públic jove, també compta amb una guia didàctica i fitxes de treball.

Entre d’altres, s’ensenyen diverses maneres de tractar els rius, “alguns són naturals i d’altres simples canals de formigó, ha comentat Germain; sense evitar temes més conflictius com les infraestructures. A l’hora de parlar d’aquestes, tant Germain com Toni Altayó, de l’entitat sabadellenca, han recordat com des de principis dels anys 90 la llei obliga a estudiar l’impacte ecològic de qualsevol via de comunicació, malgrat que defensen que no sempre s’ha aplicat diligentment. Tot i així al llarg dels plafons informatius de la sala que en parlen no hi ha cap text, només imatges. “Intentem obrir a la reflexió més que donar la resposta a una pregunta”, ha justificat el geògraf.

D’aquesta manera, es poden veure diversos moments de la construcció del Quart Cinturó però també com funcionen els corredors naturals d’algunes carreteres o com s’han fet túnels d’acord amb els moviments biològics de l’entorn. I és que, tal com defensen ja en el títol de la mostra “l’equilibri és possible, el que passa és que la relació de diàleg en molts casos es converteix en confrontació”, diu Germain. En aquest sentit, ell parla de les diferències que hi ha en carreteres com la C-16, “al tram de Rubí hi ha falsos túnels per passar-hi per sota, però quan arriba a Viladecavalls és un simple esvoranc”. “Els impactes que generen les infraestructures es poden corregir, només cal que es vulgui”, afegeix Altayó.

La sostenibilitat és rendible
Igualment, el representant de l’ADENC ha admès que “ara ja no parlem només de sostenibilitat”, ja que “Els espais no urbans acaben generant activitats econòmics”. Així doncs, explica que a hores d’ara ja hi ha informes de la Uniò Europea en els que valora econòmicament què suposa no intervenir en aquestes zones, “mantenir la biodiversitat dóna més garanties d’afrontar el futur i millorar la viabilitat de l’ecosistema”.

També parlen que la majoria d’espais protegits de l’entorn del Vallès natural (les dues comarques administratives) són zones de muntanya, “i aquestes difícilment podran subsistir sense espais de connectivitat, per això són tant important les planes”, ha explicat Altayó.

El públic potencial de l’exposició són instituts de Sabadell, municipis d’ambdós vallesos i també d’altres comarques catalanes. Per això han penjat a la pàgina web de l’entitat tota la informació de la mostra. Tal com ha valorat Altayó, “la generació del futur ja viu i gaudeix de la qualitat d’aquests espais, ara han de fer un pas més per afrontar els reptes de la seva gestió i continuïtat”.