El Sabadell va pagar un preu molt alt la innocència amb la qual va començar a jugar. Potser van ser els nervis per l’acollida d’una grada que, tal i com s’esperava, es va mostrar dividida entre les faccions optimista i pessimista per la trajectòria de l’equip. El realisme es va imposar i ben aviat, un penal de Bermudo -rigorós- va ser aprofitat per l’Oriola, que es va avançar (min 9).

Premi excessiu per als alacantins, a qui cal reconèixer la voluntat de jugar a futbol sense tancar-se al darrere, que van defensar fins i tot amb l’avantatge al marcador. Els homes de Jose Francisco Grau ‘Pato’ van fer-se forts al mig del camp des d’on tapaven els intents de creació del Centre d’Esports. Poc a poc, els arlequinats van saber canalitzar la banda dreta des d’on Jesús Milan i Chapi Arnau es van fer un fart d’assistir a Blas, que actuava de davanter centre. L’egarenc, fent elcorcó, i ajudant a gairebé totes les línies, va protagonitzar la majoria d’accions de perill dels locals juntament amb Arnal que també va tenir un parell d’accions per empatar el partit com una rematada acrobàtica que va sortir desviada (min 30).

Canvi de banda
A la segona part, el Sabadell va seguir intentant empatar el partit amb entrega però canviant la banda preferida per l’atac que -sobretot amb la substitució de Blas i Castell- va passar a l’esquerra, des d’on Eneko seguia provant de penjar pilotes. El golàs de Francisco va ser un parèntesi de l’atac arlequinat que va recordar als sabadellencs com es marca un gol de jugada aprofitant una badada a l’esquena de la defensa i signant una vaselina espectacular (m.74). Tal i com saben fer -a pilota aturada i a contrarellotge-, el Sabadell va tenir temps per retallar gràcies a un remat de Robles a la sortida d’un córner (min 81).

Bon debut, malgrat tot
La derrota contra l’Oriola és una pedra més al sac que enfonsa al Sabadell a la classificació. Quan el míster diu que ‘les sensacions són bones’ tot i haver perdut, jo me’l crec. L’equip que es va veure al camp va atacar i va tornar a tenir l’actitud que va faltar a Paterna tot i que potser va tardar una mica en despertar-se. El que no es pot esperar és corregir ara els errors del passat; sigui com sigui, l’equip de diumege està aprovat. A més, ‘Pirri’ va fer estrenar com a titular Eneko Fernandez, que juntament amb Jesús Milan i Blas Vilchez -recol·locat com a davanter centre- van ser les principals modificacions a l’onze inicial.

El cert és que els tres invents van sortir prou bé: Blas va ‘empipar’ a tots els defenses i quan no tenia ell l’ocasió, creava els espais per algun company. A més, per defecte, queia a banda dreta reforçant la superioritat en atac. Eneko no va poder-se veure fins que Blas va seure a la banqueta; va ser aleshores quan el traspàs de la responsabilitat ofensiva va recaure en l’aragonès que se’n va sortir prou bé confirmant que pot ser una alternativa molt vàlida a Àxel i Morales. Per últim, el jove Jesús Milán, que ja havia gaudit de molts minuts amb el primer equip en altres partits, va tornar a demostrar que té talla de sobres per saltar a la palestra sempre que se’l requereixi. Cap d’ells va tenir la culpa que l’Oriola es trobés amb un penal matiner i encertés un dels dos xuts que va fer entre els tres pals. Mala sort.