Després d’estrenar-se al Teatre-Auditori de Sant Cugat i passar per grans escenaris com El Gran Teatre del Liceu, ahir va arribar a la ciutat ‘La bella dorment’, que molts recordaran com la famosa pel·lícula de Disney. A partir dels fonaments del muntatge clàssic signat per la música i la coreografia originals de Pior I. Txaikoski i Marius Pepita al 1890 amb els textos originals dels contes dels germans Grimn i de Perrault, David Campos ha construït un seguit de coreografies amb imatges modernes.

Nous temes musicals de Llorenç Peris, pantalles multimèdia com a part de l’escenografia i balls amb moviments més senzills i lluny de l’ornamentació que pot ser associada a una certa superficialitat clàssica. Fins i tot afegeix a la història parts que no estan al conte com ara què va somiar la bella dorment. Somnis que la situen a un present contemporani que no acaben de satisfer les aspiracions reials d’una ànima tan noble. I és que com el mateix David Campos afirma “sempre m’ha semblat una part del conte massa bona com per deixar-la amb un trist ... i va dormir un son de 100 anys”; un buit temporal carregat d’enormes possibilitats creatives que li permeten crear una història dins la història sent del tot fidel al conte.

La princesa Aurora, Elliene Damian; el príncep i Carbosse, Vicenç Gros, així com la resta d’intèrprets són dignes hereus dels alts nivells tècnics de perfecció clàssica d’aquesta companyia fundada per exballarins solistes del Ballet Reial de Flandes.

Així, del naixement al malefici i del son al feliç desenllaç, els vídeos i els balls es succeeixen per fer possible el malefici contrari per a l’espectador de veure una història, mil vegades repetida, com si fos del tot nova a través de l’escenografia virtual: ens endinsem al bosc i al palau i a la vida de la princesa amb imatges reals que es fusionen amb il·lustracions per dotar de matèria la relliscosa substància dels somnis.

En plena lluita per seguir sent l’única companyia amb estructura estable de dansa clàssica de Catalunya, al llarg de 10 anys ha realitzat produccions com ‘Turn me on’, ‘El Trencanous’, ‘Don Quixot’, ‘Eurasia’ o ‘Rock Requiem’. L’any no podia començar pitjor: es van haver d’acomiadar els ballarins tot i que, segons fons de la mateixa companyia, no van deixar de treballar ni un sol dia, sense cobrar, per no perdre la forma física ni tirar la tovallola. La perseverança ha donat el seu fruit i sembla que hi haurà un suport més gran de les administracions. L’actuació a la nostra ciutat significa l’esperança de resurrecció.