Des de fa uns cinc anys, Sabadell és pol d'atracció per a skaters d'arreu del planeta. No hi ha curses ni circuits, però sí parada obligatòria. Aquesta tribu d'esportistes urbans que recorren els carrers a la recerca de graons, escales, bancs o baranes per provar els seus trucs i filigranes amb els monopatins (o bicis, o patins) es va fixar aviat en l'estampa que oferia el racó del campanar: una plaça empedrada amb lloses, una àmplia escala de set graons i quatre palmeres a tocar de l'església de Sant Fèlix.

Un grup de joves locals que van començar a practicar aquest esport a la plaça de la 'Vaca Cega' fa més d'una dècada es van encarregar de popularitzar la ciutat com a zona apta per patinar. La difusió va anar creixent a mesura que els practicants augmentaven -en nombre i nivell- i començaven l'èxode a la recerca d'espais on provar nous reptes. Les comunitats de skaters que coneixien en altres zones, com la plaça del Macba, a Barcelona, també s'acostaven al Vallès per descobrir d'on provenien tota la colla de nous talents. A poc a poc, el món dels monopatins es va anar descobrint a Sabadell i les seves places, que, per proximitat, van començar a ser zona freqüentada pels skaters. Amb els anys la fama ha acabat sent internacional, tal com demostren els nombrosos vídeos de marques americanes, australianes i europees que han enregistrat els anuncis dels seus productes a la ciutat.

Tot i que les obres del metro han trencat l'encant que tenia el mític racó, el prestigi s'ha mantingut en una ciutat que apareix, per exemple, en l'últim vídeo de 'Lakai', que inclou una escena als bancs de la Biblioteca Vapor Badia.

Però també durant aquest temps, molts veïns i comerciants han anat denunciant a l'Ajuntament l'increment d'aquesta pràctica, perquè, tal com recull el regidor d'Esports, Josep Ayuso, "les places són per a les persones". Des del consistori, doncs, es va buscar un interlocutor vàlid (a falta d'una Federació Catalana de Skate) i es va començar a parlar amb botigues especialitzades, consagrades com a punts de trobada, per encarrilar el problema. D'aquesta manera es va poder crear un skate park al Parc Catalunya per intentar concentrar tots els practicants d'aquest esport en una zona especialment pensada per a aquest ús.

Però la moda canvia, i amb els anys s'ha popularitzat una tendència que evita les half-pipes i els calaixos com els que hi ha instal·lats a l'skate park, per centrar-se en espais més minimalistes i quotidians, per no parlar de l'esperit romàntic que conserva el carrer. Si a tot plegat hi sumem les aglomeracions que es produïen a l'skate park, trobem uns quants arguments perquè els skaters reconquistin l'asfalt. La veu d'aquest col·lectiu a Sabadell és el representant de l'associació New School, Juan Espinola, que reconeix que el carrer és "temptador" i que l'ideal seria aprofitar els diners del Fons Estructural d'Inversió Local (FEIL) per ampliar el parc. "Si comptem els camps de bàsquet o de petanca en relació amb els participants, estem en clara inferioritat", apunta Espinola. Als Estats Units ja s'estan creant zones per a skaters que imiten carrers i places i la proposta va arribar en el seu dia a l'Ajuntament, però s'ha desestimat perquè "les places poden tenir dos usos i nosaltres preferim construir-les per als vianants", assenyala el regidor d'Esports.

Des de New School també es reivindica la possibilitat d'explotar aquest filó i aprofitar-lo per donar a conèixer la ciutat arreu del món i estimular-ne l'activitat econòmica, però al consistori no ho acaben de veure clar. De moment, i gràcies a les obres del metro que tenen la ciutat aixecada, els skaters es conformen amb l'exili del ciment; a mesura que es vagin tancant forats i es reobrin les places, però, sorgiran nous espais per patinar i gravar vídeos; per tant, la situació ha fet un 360º, què és com es coneix el truc de skate que consisteix a fer donar la volta completa al monopatí per acabar exactament al mateix lloc on s'havia començat.