Demà, dimarts 9 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, el Museu d’Història de la Ciutat —c. de Sant Antoni, 13— oferirà una conferència sobre les presons franquistes de dones. Es tracta de la tercera i última de les conferències del cicle que acompanya l’exposició Una esperança desfeta. Sabadell, 1931-1945, que es pot veure fins al 28 de març als museus municipals. La conferència serà a càrrec de Fernando Hernández Holgado i porta per títol Presons franquistes de dones durant la primera postguerra.

Fernando Hernández Holgado és llicenciat en geografia i historia per la Universitat Complutense de Madrid i especialitzat en història contemporània. Bona part de les seves investigacions s’han centrat en la repressió durant el franquisme i especialment en les presons de dones. A més de professor, ha estat comissari d’algunes exposicions i autor de diversos llibres entre els quals Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al Franquismo 1931-1941 i Soledad Real.

Sabadell, una esperança desfeta després de la guerra
El mes d’abril de l’any 1939 és la data oficial que acabà la Guerra Civil espanyola, fa 70 anys. Després de tres anys de guerra, la ciutat i la realitat de Sabadell havien canviat completament, com la major part de les poblacions de tot el país.

Amb motiu de la celebració d‘aquesta efemèride, els museus de Sabadell, com tants d’altres museus i centres d’estudis de Catalunya, han volgut dedicar una atenció especial en els seus programes de treball d’aquest any a la Guerra Civil, amb l’organització d’una exposició, l’edició d’un catàleg, a més d’activitats paral·leles i per grups, tant per infants com per adults.

La Guerra Civil espanyola no va ser un conflicte com qualsevol altre, va ser la més gran guerra fratricida de la història occidental europea. Molts hi veuen el preàmbul de la Segona Guerra Mundial. La guerra civil a Sabadell originà un descens de població, que va passar de 50.037 habitants el 1935 a 47.931 el 1940. Va comportar la pèrdua de gran part de la riquesa, la diversitat i la modernitat que s’havia impulsat a la primera part del segle XX i durant la Segona República.