Després de la victòria de diumenge, després del gol del juvenil Josep a l’últim minut, després d’acostar-se un puntet més a la setzena posició, després de tretze incorporacions… el Terrassa somia en salvar la categoria. No serà gens fàcil, tothom ho sap, però vol fer un esforç per intentar-ho.

Fem números. La permanència enguany estarà sobre els 38 punts. El Terrassa FC en té tretze i queden quinze jornades per acabar la lliga. Vuit d’aquests partits, l’equip de Miquel Olmo els jugarà a l’Olímpic. I quatre són contra rivals directes: Espanyol B, Vila-joiosa, Lleida i Gavà. Després hi ha un altre partit semblant al del Logronyès d’aquest diumenge passat. L’Sporting Maonès, que està en terra de ningú, és un dels equips que, si vol salvar-se, ha de guanyar. Els altres tres compromisos a casa –Mallorca B, Oriola i Barça Atlètic- són realment complicats. Equips d’una altra lliga i que segurament estaran jugant els play-off. Tot i així, caldria esgarrapar algun puntet.

Per tant, si guanya els cinc partits que ha de guanyar a casa, el Terrassa sumaria 28 punts. Estaria a 10 de l’objectiu. Tres victòries i un empat. Li quedarien tres partits a casa i quatre desplaçaments, dels quals el de Badalona i el de València -dos rivals directes- semblen assequibles.

Doncs fets els números, no hi ha res impossible. Al contrari, s’ha de ser optimista. Aquest equip ha demostrat que no llença mai la tovallola. Siguin quines siguin les condicions, aguanta. Amb tot, s’ha quedat la gent que estima i creu en el Terrassa FC. A més, cal afegir-hi els tretze jugadors, la majoria joves i amb ganes de triomfar a la Segona Divisió B. Són els que han de tirar endavant aquesta situació. S’ha d’anar partit a partit. El proper, a Alcoi. I amb "més moral que l’Alcoià"!