El 1978, en una entrevista amb Albert Malla, la primera locutora de Ràdio Terrassa, Antolina Boada, explicava que el president Francesc Macià havia estat "amabilíssim" saludant tot l'equip tècnic de l'emissora quan, el Nadal del 1932, havien començat les emissions regulars. Només per això és comprensible l'estat de shock en què ha quedat la ciutat en conèixer, de sobte, que els estudis del carrer Gutemberg han emmudit per a sempre després de prop de vuitanta anys, ininterromputs, explicant Terrassa als terrassencs.

No és qualsevol cosa. Ràdio Terrassa és un dels dos grans mitjans de comunicació -amb el Diari de Terrassa, naturalment- que han conformat la història del periodisme en aquesta ciutat. Se'ls pot criticar tant com es vulgui, però tots dos són els que han fet que aquesta ciutat tingui un sistema comunicatiu propi, uns canals que han permès que Terrassa sigui molt més que un poble gran prop de Barcelona. Fins i tot des del punt de vista publicitari, Ràdio Terrassa ha estat, durant dècades, un vehicle òptim per a les empreses i comerços que s'adreçaven a una de les ciutats més importants de Catalunya.

A Ràdio Terrassa l'han tancat des de Madrid. Tant se val si té més culpa la Cadena SER o Kiss FM; el cas és que algú, des d'algun despatx prop de la Castellana, ha decidit que Terrassa no és negoci. I ha abaixat la reixa sense ni tan sols saber què matava.

Però s'equivoquen. Aquesta ciutat té dimensions, capacitat i, sobre tot, identitat suficient per tirar endavant un patrimoni comunicatiu com Ràdio Terrassa. D'una manera o altra, cal que torni a sonar. La diferència necessària és que cal que les decisions es tornin a prendre des d'aquí.

http://www.youtube.com/watch?v=oY6u_G1pewg&feature=youtube_gdata