Mor Jacint Corbella, gran mestre de la història de la medicina catalana

El metge, catedràtic i professor Jacint Corbella i Corbella (Manresa, 1937), referent de la història de medicina a Catalunya, va morir dissabte a Barcelona als 88 anys, segons ha confirmat el departament de Salut de la Generalitat. La seva llarga activitat docent en àmbits com la història, la medicina legal, la toxicologia i la medicina de treball va quedar reflectida en un miler de publicacions, a banda de dirigir un centenar de tesis doctorals.

Va ser, a més, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i de Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència, la direcció de la qual va deixar el 2019 quan aquesta va començar una nova etapa amb un nom diferent.

La seva obra Història de la medicina catalana (2016 i 2017) és considerada la més rellevant editada fins ara sobre aquest àmbit en el seu conjunt, des del paleolític fins l’actualitat. Són dos volums en què també va descriure el desenvolupament de diverses ciències de la salut, i no només de Catalunya, sinó dels Països Catalans. El 2006 va dirigir juntament amb Manuel Escudé i Joan Pujol el Congrés d’Història de la Medicina Catalana, en el qual es van aconseguir reunir més de 5.000 fotografies sobre l’Hospital Clínic de Barcelona.

Fill de l’alcalde republicà de Manresa Josep Corbella i Sunyer (1904-1972), es va exiliar a França abans de tornar a Barcelona per estudiar i llicenciar-se en Medicina el 1960. Cinc anys després es va doctorar a la Universitat de Barcelona (UB). En una entrevista a l’Avui el 2006, Corbella remarca precisament que s’havia de recordar la “immensa vàlua” de metges que van haver d’anar a l’exili, com el fisiòleg August Pi i Sunyer i el cirurgià Josep Trueta. “Saber història també serveix per evitar la repetició dels errors del passat.”

Va fer medicina assistencial, pràctica forense i va ser catedràtic de medicina legal i toxicologia a la facultat de medicina de la UB fins a la seva jubilació, el 2007. A la universitat va crear el primer centre d’informació toxicològic de Catalunya. Va estudiar el suïcidi, la responsabilitat professional i la patologia del tal·li. va ser degà a la facultat de medicina (1979-1982) i vicerector del centre universitari entre el 1986 i el 1988. Va ser l’autor d’Història d ela Facultat de Medicina de Barcelona (1996), obra d’obligada consulta per a professors i estudiants.

Com a historiador de la medicina catalana, va estudiar, entre els corrents ideològics i les preocupacions socials dels metges. Va publicar, juntament amb J.M. Calbet i Camarasa el Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-1983).

El febrer del 2019 es va inaugurar la Sala Jacint Corbella i Corbella al CRAI Biblioteca del Campus Clínic, un espai polivalent apte per al treball en grup i per a la realització de diferents actes.