tot recordant
Romà Vallès, una vida plena d’art
Actualment, la família Vallès s'encarrega de difondre la seva obra, amb un extens treball de documentació
Avui, 15 de juny del 2025, fa exactament deu anys que ens va deixar Romà Vallès i Simplicio, un dels grans noms de l’art català del segle XX. Nascut a Barcelona el 1923, Vallès no només va ser un pintor pioner de l’abstracció matèrica i l’informalisme, sinó també un pedagog i pensador artístic que va marcar diverses generacions d’artistes. La seva trajectòria, rigorosa i inquieta, combina creació, ensenyament i recerca constant.
La pintura de Romà és fruit d’una llarga immersió en la matèria, en el gest, color i interioritat. No hi ha artifici ni impostura en la seva obra, cada pinzellada, collage o experiment responen a una pulsió autèntica i a una recerca insubornable de sentit. Des dels seus inicis figuratius i el contacte primerenc amb la poesia i els clàssics, fins a les sèries més experimentals del segle XXI, Vallès sempre va considerar la pintura una manera d’estar al món. Influït en gran manera per l’expressionisme abstracte nord-americà, per l’art matèric europeu i per l’energia renovadora del grup Dau al Set, Vallès va obrir camins propis en un art català que sovint oscil·lava entre la tradició i el mimetisme de les avantguardes.
Però Romà no va ser només un creador; va ser també un mestre en el sentit més ampli del mot. Professor en instituts, a l’Escola Massana i a l’Escola Superior d’Arquitectura, va formar centenars d’alumnes amb una pedagogia centrada en la llibertat, la reflexió i l’experimentació. La seva tasca com a fundador de l’Escola d’Art del FAD, juntament amb Alexandre Cirici i Antoni Cumella, i la seva vinculació a institucions com la Insea mostren el seu compromís amb l’educació artística com a eina de transformació personal i col·lectiva.
L’any 1968, Vallès va transformar una masia històrica de Teià, Can Monac, en el seu espai de treball. Allà, no només pintava, també hi va construir un lloc de diàleg i transmissió de coneixement. Amb la seva dona, Montserrat Audouard, va acollir joves artistes com Joan Casellas, Jordi Cerdà i Victòria Pujadas.
La seva obra, articulada en cicles que reflecteixen una evolució constant, va des de les primeres Cosmogonies dels anys cinquanta, fins a les sèries Entre segles i Heràclit. En cada etapa, Vallès va saber donar respostes noves a preguntes eternes com; qui som, d’on venim o com podem expressar el que és inefable. D’entre aquestes sèries, destaca Reflexió-Procés-Pintura, un projecte del 1980 realitzat amb Jordi Cerdà, que incorpora l’art conceptual a l’informalisme.
Vuit anys després de la seva defunció, el 2023 es va celebrar l’Any Romà Vallès, amb motiu del centenari del seu naixement. Tot i que sense el suport oficial de la Generalitat que sí va tenir Antoni Tàpies, el reconeixement de la seva figura va arribar des de la seva família, els quals van ser comissaris d'aquest any, organitzant diferents exposicions. A Teià, on va fundar l’espai de Can Monac, els seus tres deixebles, Casellas, Cerdà i Pujadas, van reunir una sèrie d’obres inèdites i homenatges contemporanis, fent visible la petjada emocional i intel·lectual que va deixar.
El Centre Cultural Terrassa, per la seva banda, custodia avui l’Espai Romà Vallès, amb 680 obres que l’artista va donar a la Fundació Antiga Caixa de Terrassa. És allà on es pot entendre la dimensió d’una trajectòria artística que va saber captar el misteri del cosmos i el pes de la matèria, amb una veu pròpia i inconfusible. A més, la seva família, continua treballant amb la seva obra i documentació a dia d'avui. Deu anys després de la seva mort, Romà continua parlant-nos a través de les seves obres. Ens interpel·la, ens commou i ens ensenya que l’art no és un luxe sinó una necessitat.