No oblidem el futur

Estem vivint temps convulsos, agitats per la reforma laboral, espantats per la reforma de les pensions, rebaixes de sou, augment de l'atur... molts sacrificis que se'ns demanen des d'instàncies polítiques. Els que vàrem deixar de ser joves i ja tenim propera la jubilació no volem perdre els nostres drets i ens rebotem. No volem perdre la feina, no volem perdre la jubilació, no volem enrederir l'edat de la jubilació. Ens sentim enganyats, hem fet la nostra part i ara... Però què passa amb els joves? No els deixem entrar en el món laboral i l'atur juvenil arriba a cotes altíssimes. I si finalment entren en el món laboral és de manera precària. Alguns joves estan molt ben preparats, han estudiat, saben idiomes, en tenen ganes, però no troben oportunitats. Nosaltres, més grans, volem mantenir els drets adquirits; ha costat tant assolir-los! Però jo em pregunto com ho farem per pagar aquests drets, aquestes jubilacions? Ho hauran de pagar els que vénen després nostre amb el seu treball. Però quin treball?

Si volem defensar els nostres drets però no obrim oportunitats als joves, com serà possible que ens paguin la nostra jubilació? El nostre futur està a les seves mans. Per tant, encara que només sigui pel propi egoisme de defensar almenys part del que voldria que em toqués a mi de tot això, cal donar millors oportunitats als joves. Però mes enllà del meu propi egoisme, quin món deixarem als joves que són el nostre futur? De vegades oblidem allò que a alguns ens ensenyaren a l'escoltisme de petits, deixar el món millor de com l'hem trobat. És així com ho farem?

Sigui per egoisme, sigui per la voluntat humana de deixar el món millor de com l'hem trobat, o sigui per pur pragmatisme, cal que ens prenguem molt seriosament les reformes necessàries en el món del treball i de les pensions. Cal que no oblidem el futur.