Webs integrats

Des del pri­mer moment que el Grup Her­mes es va plan­te­jar dis­po­sar d'una pla­ta­forma web pròpia, es va des­car­tar crear una estruc­tura a part per ges­ti­o­nar-la, i es va triar el que s'ano­me­nava “una opció de con­vergència”: els webs que es cre­es­sin serien con­si­de­rats un canal més de dis­tri­bució dels con­tin­guts infor­ma­tius i publi­ci­ta­ris, sense renun­ciar a explo­rar ni a explo­tar els nous recur­sos nar­ra­tius, infor­ma­tius i d'interac­ti­vi­tat que la xarxa ofe­reix.

Aquesta aposta, que té par­ti­da­ris i opo­si­tors i tots amb posi­ci­ons radi­cals, l'hem fona­men­tada en qua­tre idees bàsiques. La pri­mera, una sem­pre desit­ja­ble opti­mit­zació de recur­sos, que en el con­text econòmic actual ha esde­vin­gut impres­cin­di­ble. Es tracta de no dupli­car ni fei­nes ni estruc­tu­res: un redac­tor de la secció de Política que ela­bora una infor­mació sobre les comis­si­ons d'inves­ti­gació del Par­la­ment és la per­sona idònia per ela­bo­rar tant la versió impresa com la versió web d'aquest tema, en comp­tes d'encar­re­gar-les a per­so­nes dife­rents. I s'actua de la mateixa manera quan es tracta d'arti­cu­lar la gestió publi­citària, la gestió admi­nis­tra­tiva, el dis­seny, l'edició, el trac­ta­ment de la imatge o la pro­gra­mació de sis­te­mes.

En segon lloc, perquè amb una única estruc­tura eli­mi­nem totes les bar­re­res d'accés a la reno­vació tec­nològica dels pro­fes­si­o­nals. És a dir: si en una plan­ti­lla tan àmplia com la que tenim haguéssim creat una estruc­tura específica i sepa­rada per al web, hauríem dei­xat en una posició resi­dual tots aquells que no inter­vin­gues­sin ni direc­ta­ment ni indi­rec­ta­ment en el web, i n'obs­ta­cu­lit­zaríem clara­ment la pro­gressió pro­fes­si­o­nal.

Sabem per­fec­ta­ment que l'opció esco­llida és més difi­cul­tosa i molt més lenta per obte­nir bons resul­tats més ràpida­ment. És per això que algu­nes cor­po­ra­ci­ons infor­ma­ti­ves van optar per la contrària. En tot cas, al Grup Her­mes hem pre­fe­rit aquesta opció, pen­sant també en el ter­cer dels fona­ments: el futur. La ràpida evo­lució del sec­tor de la comu­ni­cació cap a les noves tec­no­lo­gies no per­met des­a­pro­fi­tar cap dels recur­sos intel·ligents de què dis­po­sem, i és abso­lu­ta­ment impres­cin­di­ble que tots i cadas­cun de nosal­tres incor­po­rem a les nos­tres habi­li­tats pro­fes­si­o­nals l'ús de les noves eines i dels nous llen­guat­ges de comu­ni­cació, perquè d'aquí a molt pocs anys la manera de tre­ba­llar haurà can­viat com­ple­ta­ment.

I, final­ment, la quarta idea: si Her­mes vol man­te­nir la seva posició de lide­ratge en la premsa escrita i digi­tal en català i de pro­xi­mi­tat, no ha de res­tar efec­tius al segui­ment infor­ma­tiu dels ter­ri­to­ris, sinó que, ben contrària­ment, els ha de reforçar amb l'ús de la tec­no­lo­gia. Hem de dir, final­ment, que si haguéssim pres una altra opció orga­nit­za­tiva en relació amb el web, el poten­cial de les 1.853 edi­ci­ons locals d'Elpunt.cat seria zero.